Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

diumenge, 13 de novembre del 2011

LITERATURA DE FANTASIA

 
“te'ls has de llegir”
La literatura fantàstica és un gènere literari pertanyent a la ficció, generalment en forma de novel•les o relats curts. Crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat en els que apareixen éssers sobrenaturals com ara les fades, les bruixes, els elfs, els nans, els gnoms o els fantasmes. La màgia, els cavallers i les princeses aterrades per bèsties mítiques, en un ambient medieval, són temes que hi apareixen freqüentment dins.
El gènere fantàstic s'associa i contrasta amb el de la ciència ficció i el del terror. Aquests tres gèneres tenen elements en comú i elements totalment allunyats de la realitat o són especulacions sobre com podria ser la realitat, o bé de com hagués pogut ser. La "fantasia" s’ha decantat per a temes com la màgia, valents cavallers, princeses en perill, bèsties mítiques i sobre tot recerques. Els origens de la literatura fantàstica van des de la mitologia grega i la romana amb clàssics com L'Odisea de l'Homero i l'Eneïda de Virgili. Passant per la influència de l'edat mitjana amb legendes com la del Rei Artur. Trobant que el romanç és un altre dels precursos de la fantasia contemporània.

   "Fantasia està en perill, es mor... li digué l'emperadriu infantil a Atreyu. El jove caçador, amb una promesa als llavis, agafà el seu cavall i, desbocat com la primavera que despunta, marxà a descobrir les causes del buit imparable que assetjava el seu món. En el viatge, descobrí meravelles i finalment els ulls d'un lector que l'observaven més enllà de la porta del mirall màgic. Junts reconstruïren Fantasia.(...)"
Llibre de l'oblit. Capítol XXI
.
Els seguidors de la fantasia son afortunats aquesta tardor arriben a les llibreries dues sagues de fantasia en català que avui recomanem.

Joc de trons de George R.R Martin en català.

L’editorial Alfaguara ha anunciat que publicarà en català a partir de novembre la sèrie de George R.R. Martin, ‘Cançó de gel i foc’


El primer títol Joc de trons es publicarà el 23 de novembre i el segon Xoc de reis el 21 de desembre.  Tempesta d’espases i Festí de corbs es publicarà abans del mes de  març de 2012. I  l’esperat cinquè volum, Dansa de dracs, ja comercialitzat a Estats Units, serà publicat per Alfaguara en català al llarg del proper any.
Cançó de gel i foc ha estat traduïda a divuit idiomes i adaptada a la petita pantalla per productora HBO, emesa a Espanya per Canal +.

Des de l’any 1996, data de publicació de a primera història s’han venut més de tres milions de llibres venuts arreu del món i els fans no paren de créixer, gràcies també a l’adaptació televisiva per part d’HBO de Juego de tronos el passat 17 d’abril. (Canal+ ha estrenat la sèrie en castellà).

George Raymond Richard Martin és un escriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor. Va començar a escriure la sèrie de Canción de hielo y fuego l’any 1991.
La història té lloc a un món de ficció, en un continent que es troba dividit en set regnes. Després d’un estiu que ha durat molts anys es comencen a percebre els canvis que anuncien l’arribada de l’hivern.
Una història ambientada en una edat mitjana inventada i potser  amb menys fantasia que El senyor dels anells de Tolkien però molt efectiva en el seu plantejament.
Malgrat aquesta apreciació a  la novel·la si que hi aparèixen alguns personatges no humans com ‘Los otros’, una mena de zombies i els dracs, dues races que semblaven extingides i que els protagonistes de la novel·la s’hauran d’enfrontar.


 
A Joc de trons, George R. R. Martin ha creat una autèntica obra mestra, combinant el millor del gènere. Misteri, intriga, romanticisme i aventura omplen les pàgines d'aquest primer volum en una sèrie èpica que fascinarà els amants de la fantasia d'arreu del món. En una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de esencadenar-se el conflicte. El fred s'acosta, i en les laçades estepes del nord, a ivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme. Al centre del conflicte es troben els Stark d'Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d'una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d'abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d'assassins i bastards, que s'ajunten en un temps de lúgubres presagis. Entre els complots i els ontracomplots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d'uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.


'El nom del vent' i 'El temor d'un home savi', 
de Patrick Rothfuss. Ed. Rosa dels Vents
Rothfuss ha construït un univers fantàstic sense estridències, que ha agradat tant als seguidors habituals del gènere com als nouvinguts i recelosos. La clau podria estar en la brillant combinació d’amor, aventures i l’empatia amb un personatge molt atractiu. Kvothe és un home madur que viu una mena d’exili regentant una taverna, però amaga un passat de llegenda. L’arribada d’un cronista que el descobreix, desencadena el relat de la seva vida. El nom del vent és, doncs, la infantesa i joventut de Kvothe, un nen orfe que malviu com pot fins que gràcies al seu enginy accedeix a la Universitat, on adquirirà, entre altres, coneixements de màgia (simpatia). Alguns passatges del llibre poden recordar l’ambient de Harry Potter, però només de passada. Rothfuss fa proper i assequible el món de Kvothe gràcies a la pròpia coherència interna del relat, i la brillant construcció del personatge. Deixa molts fronts oberts, pendents de resoldre en futurs volums.

Rothfuss pretén explicar la història de Kvothe en tres llibres, els tres dies en què ell mateix l’explica al cronista.En aquests moments podem gaudir de dos dies,'El nom del vent' i 'El temor d'un home savi', ja a les llibreries.
A El temor d’un home savi, doncs, hi ha molta més acció que a El nom del vent, i Kvothe viatja a diferents països, per motius diversos, que millor no desvetllarem per ara. Per citar un capítol, sabrem què volia dir allò de “he passat la nit amb Felúrian i n’he sortit viu i amb la raó intacta”, descobrirem detalls sobre el meravellós món de Fae, i acompanyarem l’heroi en les aventures que contribueixen a forjar la seva llegenda com a arcanista. No cal dir que ell, murri, sovint hi posa més pà que formatge, tot i que els seus dons van en augment, igual que la seva temeritat, i serà capaç d’invocar de nou el nom del vent. Rothfuss fa una cosa que recorda molt a Tolkien, com és incorporar tot un seguit de contes, llegendes i cançons dins del relat, que contribueixen a donar cos al seu univers. Gens forçat, tot flueix. I potser no ho fa conscientment, però bé, a mi m’hi ha fet pensar, tot i que és injust parlar sempre de Tolkien per cercar analogies amb el gènere fantàstic. Ara bé, també hi ha més violència, i més sexe, tot i que moderat, res a veure amb l’estil contundent d’altres autors com George R. R. Martin.

El nom del vent, de Patrick Rothfuss 

El temor d'un home savi, de Patrick Rothfuss

Te’ls has de llegir

La narrativa fantàstica catalana és abundant i amb qualitat, però ha estat molt negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms, com ara Joan Perucho, autor de Les històries naturals, entre molts altres llibres, o Joan Santamaria, que escrigué Quatre titelles i un ninot.

Altres autors catalans d'alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són, ordenats de forma cronológica: Martí Genís i Aguilar, Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Diego Ruiz, Ernest Martínez Ferrando, Joan Duch, C.A. Jordana, J.V. Foix, Agustí Esclatasans, Ferran Canyameres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo i Jordi Sarsanedas.