Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 4 de febrer del 2012

CLUB DE LECTURA: MARGUERITE YOURCENAR

Marguerite Yourcenar (1903-1987)

“La meva pàtria són els llibres” diu l'emperador a Memòries d'Adrià

Marguerite Yourcenar va néixer l'any 1903 a Brussel·les i va ser educada pel seu pare al nord de França. La seva mare va morir deu dies després del seu naixement per complicacions en el part. El seu autèntic nom és Marguerite de Crayencour. Yourcenar és un anagrama del seu cognom. L'any 1929 publica la seva primer novel·la, "Alexis". Més tard, la seva millor amiga, la traductora Grace Frick, la convida als Estats Units, on va fer classes de Literatura Comparada a Nova York. Yourcenar i Frick va ser amants des del 1937 fins a la mort de Frick, l'any 1979.

Yourcenar va publicar l'any 1951, a França, "Memòries d'Adrià", després de treballar-hi durant una dècada. La novel·la, que va ser tot un èxit, explica la vida de l'emperador romà Adrià en una llarga carta adreçada a Marc Aureli, el seu successor.

L'any 1970 va ser escollida membre de l'Acadèmia Belga i el 1980 va ser la primera dona a formar part de l'Acadèmia Francesa.

Yourcenar va morir l'any 1987 a Mount Desert Island, a l'estat nord-americà de Maine.
El que ens proposa Memòries d'Adrià és un viatge en el temps amb totes les seves conseqüències. Un ha de saber, abans de llançar-se al forat negre que el portarà a l'època gloriosa de la Roma imperial, que no aterrarà al coliseu rodejat de gladiadors  lluitant damunt la sorra,  sinó que ho farà al costat d'un home major i savi que comença a percebre el perfil de la seva mort i que en una llarga missiva a un adolescent Marco Aurelio resumeix els fets i les experiències de les seva gestió com a emperador durant dues dècades. No esperem trobar mai en el llibre de Yourcenar, que sí és una vertadera novel.la històrica, el mateix que en els de Dan Brown. El lector que no tingui això ben clar corre el risc de ensopegar pels marges i sortir-ne decebut. Yourcenar exigeix tota la nostra atenció. Ella, a canvi, ens meravellarà culminant una gran tasca d'empatia a l'hora de posar-se dins la pell i el pensament de l'emperador Adrià i ens conquerirà amb una alliçonadora recreació històrica. Tal com ella mateixa apunta al quadern de notes queda clar que la seva intenció és reconstruir des de dintre allò que els arqueòlegs del segle XIX han fet des de fora, la tasca és digna de tots els respectes.

La qualitat literària de Marguerite Yourcenar, nascuda a Brussel.les l'any 1903 i primera  dona en formar part de l'Acadèmia Francesa, acapara i desborda cada frase fins al punt d'avortar els teus desigs d'escriure un simple article. El sentit de l'autocrítica  condemna els humils a la fulla en blanc i els llibres com aquest, una vegada acabats, ens deixen clar que després de la perfecció, sens dubte, només resta el silenci.

Fausto Puerto
En el cas de l’obra de M. Yourcenar, projecte abandonat i reiniciat successives vegades en el decurs de tres dècades (1924-1951), l’autora es proposa escriure no un Diari, sinó unes Memòries de l’emperador Adrià. Això li permet alliberar-se de l’escrupolosa fidelitat als fets del seu regnat per deixar en llibertat la reflexió sobre uns records que no descriuen tant esdeveniments com el significat vital que han tingut en qui els rememora. I en aquest viatge cap a l’ànima de l’emperador per retratar la seva veu M. Yourcenar ens regala la confessió descarnada i alhora sublim d’un home que, a les portes de la mort, quan la verema ja està feta, recapitula el que ha estat una vida sense contorns definits, on allò que no va ser, reconeix ara, és potser el que millor la defineix.
citacions

"Un nou projecte em tingué ocupat durant molt temps i encara no ha deixat de fer-ho: l’Odèon, biblioteca modèlica, amb sales per donar-hi lliçons i conferències, que suposarà un centre de cultura grega a Roma. No hi vaig esmerçar tanta esplendor com en la nova biblioteca d’Efes, construïda tres o quatre anys enrere, ni tampoc una elegància tan agradable com en la d’Atenes. Però espero poder convertir aquesta fundació en l’èmula, si no en la igual, del Museu d’Alexandria; el seu futur desenvolupament et concerneix a tu. Tot treballant-hi, penso sovint en la bella inscripció que Plotina havia fet col·locar al llindar de la biblioteca establerta gràcies als seus afanys en ple Fòrum de Trajà: Hospital de l’Ànima".

Memòries d’Adrià
Marguerite Yourcenar

"Però no t'enganyessis pas: encara no estic prou afeblit per cedir a les imaginacions de la por, gairebé tan absurdes com les de l'esperança, i ben segur molt més penoses".

Marguerite Yourcenar Memòries d'Adrià

Hay que escuchar a la cabeza, pero dejar hablar al corazón” escribia Marguerite Yourcenar.