Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimecres, 25 d’abril del 2012

PRESENTACIO LLIBRE


El Camino del Perdedor, de XAVI DEMELO   
 A LA BIBLIOTECA D’ALTAFULLA 
DIVENDRES 27 ABRIL A LES 19 h. 
 
El Camino del Perdedor és un llibre d'humor i autoajuda, d'antiajuda, com diu el seu autor. Un text que, a través de l'humor i la ridiculització d'actituts malauradament molt comuns en la majoria dels habitants d'aquesta societat del benestar, vol contribuir a que el lector i/o lectora puguin decidir “no ser així”, o al menys “no tan així”. I és clar, caldrà fer alguna cosa per tal d'aconseguir-ho, no? O, si més no, potser caldrà “no fer” allò que diu el llibre...
Ho aconsegueixin o no, el que sí que els assegurem es que els lectors se'n riuran d'ells mateixos durant una bona estona. “Que no es poco”, com diu l'editor, que califica a l'autor, en Xavi Demelo, com a “humorista terapèutic”.
Xavi Demelo és escriptor, guionista, actor, terapeuta esencial, professor de narració oral i d'oratòria, contacontes, pare, fill, amic, amant, persona humana, heterosexual (ningú no és perfecte), solter, fumador...
La premsa ha dit:
“...un text espiritual, sublim, il·luminat, tan sóls comparable a les novel·les de Marcial Lafuente Estefanía quan anava restret..." La Contra de la Retaguàrdia, 31 de febrer 2011.

"... es un libro irremplazable a la hora de sustentar aquella pata de la mesa que baila o, si me apuras, para encender el fuego del hogar..." Revista Quénoleer.


"... deprimente, inclasificable, abusivo, ideal para leer justo antes de una partida de ruleta rusa...con el tambor lleno." Julio Ludo Patín. La Gaceta de los Necrocios.
“ No puc parlar malament d'en Demelo. Vam anar a escola plegats. Sap massa sobre mi. I tant que recomano el llibre! Jo l'he acabat de llegir fa uns minuts... Ara me'n vaig al psiquiatra... necessito medicació...” Josep Mal Curat. Fulla Parroquial del Diumenge.

Humorista terapéutic, escriptor d'antiajuda, autor del llibre El Camino del Perdedor, terapeuta
esencial, solter, heterosexual (ningú no és perfecte), actor, contacontes, professor d'oratòria, etc.

 
Això serà el proper divendres 27 (Jason no està convidat, no patiu) d'abril, a les 19 h. a la Biblioteca d’Altafulla
                                       No us ho perdeu, és gratix!!!!!
Per a més informació sobre el ponent, contactes, contratacions, insinuacions lleus i proposicions
deshonestes:
www.xavidemelo.com
info@xavidemelo.com


dissabte, 21 d’abril del 2012

DIA DE LA TERRA/ 22 ABRIL

"La Terra és la nostra llar i la llar de tots els éssers vius. La Terra mateixa és viva. Som parts d'un univers en evolució. Som membres d'una comunitat de vida interdependent amb una enorme diversitat de formes de vida i cultures. Ens sentim humils davant la bellesa de la Terra i compartim una reverència per la vida i les fonts del nostre ésser ... "
 
extracte de la Carta de la Terra

PLANETA TERRA
 
La Terra no és de l'home, l'home és de la terra.

dimarts, 17 d’abril del 2012

CONTACONTES SANT JORDI

EL PEPITO I EL DRAC REFREDAT
a càrrec de PEPI MIRO
DIA 20 d'abril
hora: 5 tarda

on? BIBLIOTECA D'ALTAFULLA

EN PEPITU I EL DRAC REFREDAT
En Pepitu i el seu millor amic Frederic, els hi agradava anar a buscar bolets al bosc. En Frederic era un expert doncs el seu pare li havia ensenyat ja des de petit, quins eren els bons. Coneixien un bosc que a la gent gran no els hi agradava, ja que era una mica lluny i molt fosc. Les mares els hi van preparar un bon esmorzar i ¡! Cap a buscar rovellons ¡¡.
Tenien sort, -“mira, un rovelló”-, deia en Frederic i ¡¡ cap al cistell ¡-!. Compte en tallar-los be-, li deia a en Pepitu., ¡¡ ala!! un cama llarga!!., al cistell. En Pepitu veu un bolet que brillava molt, vermell.. “guaita quin bolet més bonic” - li diu al seu amic,- ¿qué será?
¡¡No el toquis!!, que no el conec i potser dolent”,- contesta el seu amic.- Peró en Pepitu, no va poger resisstir i el va mossegar hummmm que bó!!! I s´el va menjar tot i com que n´hi havia molts ¡ tots al cistell¡. De sobte el Pepitu comença a parlar malament i a dir tonteries. Pepitu, Pepitu, que tens ??, -.li pregunta en Frederic. - I Hi havia un arbre molt alt i el nen comença a pegar-li : ¡ Ep gegant fora d´aquí, pollós.- I el Frederic:- “Pepitu que és un arbre, es un pi”.
Ai, ai, es “el Gegant del Pi”, diu tot esverat el nen., i li canta la cançó: “el gegant del pi, ara balla, ara balla ……, i fent-li pam i pipa. El Frederic el va treure d´alla, mig coix de les patades que li donava al pobre arbre. El amic ja no sabia què fer, quan de sobte volava per allá una despistada abella i el Pepitu li diu:- Oh, oh, quin pardalet mes bonic!!.- En Frederic : ¡¡ no la toquis que és una abella i si les molestes en piquen ¡¡¡
I ni cas- ¿ que ets un rossinyol, que cantes ?. Canta amb mi: rossinyol que vas a França, rossinyol….. -i l´abella ja cansada de tanta tontería, perque feia tard, ja que encara li quedava molta mel per fer; es tira sobre el nas del pobre Pepitu i ¡! mare meva , quin nas ¡¡¡, vermell com un tomàquet.
De sobte s´escolta un soroll molt fort, una cosa rara i cau aigua, en Frederic obre la ma ¡ i plou? Es pregunta; el seu amic es fregava la cara perque li picava molt, i un altra vegada el soroll, era com un estornut, iiiiiii, ai apareix un Drac, amb uns mocs, els ulls plorosos i ¡attxisssss, atxissssss ¡!, estornudava sense parar. En Frederic tot ,espantat crida - “un Drac, un Drac “, corre Pepitu, corre.- Però en Pepitu, encara estava tururú i que????? ¡!UN GAT!! . ¡!No, No ¡!, un DRAC ¡!, corre. Oh , un gatet , que estàs refredat ¿??. En Drac, cada vegada que estornudava, dutxava a tothom. En Frederic, -- egg ,quin fastic aquesta aigua son MOCSSSSSS.- El Drac, pobre estava tan malaltó que no tenia ganes de res.- Vols un mocado , gatet ??,- i con que no en portava, es treu el jersei i li dona. “Gràcies “ -diu el Drac -i moc, moc es moca i diu: No sé què fer en fa mal tot el cos i..- en Frederic el toca i- “ en sembla que tens febra”: si tinguèssim un termòmetre : “a veure, treu foc per la boca”, i el animaló fá Xas!!! I i li sut aigua bullint!!. Ala esta calentíssim,- diu en Pepitu :-la meva mare em dona Dalsy, quan estic malalt, pobre gat. En Frederic no sabia què fer, però , pensant pensant , ¡!!!idea ¡!!; aquells bolets que en Pepitu tenia potser, li farien alguna cosa, mal, segur que no.
A veure, Drac, menja´t aquests bolets; “vols dir “ diu , “no m´agraden el bolets”,
En Pepitu contesta : “!son boníssims¡¡”, té menja, gatet.- El Drac , menja que menjaras, els trovava bons , sí, sí, però ……. Comença a ballar i a donar voltes i ja no estornudava ni tenia mocs. Ei ei, vinga balleu en mi… i El drac i el Pepitu s´abraçen i cantaven “Aquet drac no en fa por ……. “ .El pobre Frederic, ja no sabia qu fer, els dos estaven “tururú”, havien d´ anar a casa i no era qüestió d´ apareixer amb un Drac i en Pepitu tan estrany. Allà a prop hi havia un rierol, seria una sol.lució a lo millor l´aigua freda…… Aixi que els hi va dir : Vole-u una miqueta de Fanta ¿??.- I el Pepitu va dir: “Jo vull, Cola-Cao, que tinc molta gana” i jo ,jo, jo,- clar el Drac no sap lel que és el Cola- Cao- , també. En Frederic s´emporta al dos amics fins al riu i diu: ¡ ala a beure ¡! I els tirà a l´ aigua, estava tan geladeta que el Pepitu! Diu :” Oh ,es Cola Cao de verano!!.” I clar, el Drac marxa corrents i diu:” no m´agrada el Cola-cao “, tremolant, pero ja es trobava millor, el mateix que en Pepitu, que li va dir al Frederic,: ¿que faig dintre al riuuuuu.I,?? i veu el animaló , quin susto “ Socorros un DRAC un DRAC ¡¡¡” Uf ., va respirar tranquil , en Frederic,el seu amic ja estaba curat, pero el Pepitu, badalla fort i diu: “quina gana que tinc, em menjaré un altre bolet”. ¡!!!NOOOOOOOOOO ¡!!, va dir en Frederic. Anem cap a casa que la mare ens fará un bons macarrons.
Altafulla, 19 d´ Abril 2012. Pepi Miró

PRESENTACIO LLIBRE

ESCAC AL REI
Escac al rei. Una reflexió sobre la monarquia espanyola (Editorial Mina, Col·lecció l'Arquer, 2008)

Aquest divendres 20 d'abril a les 19,30h. es presenta a la Biblioteca d'Altafulla Escac al rei, una reflexió sobre la monarquia espanyola,  llibre d'Hèctor López Bofill.
López Bofill és catedràtic de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i s'ha destacat per la defensa dels drets i llibertats del nostre poble.





                                        La presentació,  anirà a càrrec del seu autor


Després de més de trenta anys de monarquia, comença a ser el moment de parlar-ne en un debat obert, serè i, per descomptat, sense coaccions. En aquest llibre el lector trobarà una interpretació del que ha significat el regnat de Joan Carles I i la crisi que ara afronta. També és una interpretació sobre els que, a la dreta política i a l'esquerra, van acceptar la Corona i encara li donen suport, malgrat el paquet de servituds que això comporta. La monarquia pot ser un sistema d'ordre, però és innegable que implica acceptar d'entrada la desigualtat.


Hèctor López-Bofill és poeta i novel·lista reconegut. Però una part important de la seva obra se centra en artícles de caire polític com a professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra.

Presentacio llibre ESCAC AL REI, una reflexió sobre la monarquia espanyola de l'autor  Hèctor López Bofill.
Dia 20 d'abril
hora: 19,30
lloc: Biblioteca d'Altafulla 
C/Escoles, s/n
Altafulla

diumenge, 15 d’abril del 2012

LLIBRES PER SANT JORDI

Des de la biblioteca d'Altafulla us proposem un recull de recomanacions de llibres fets a partir de les novetats i suggeriments d'altres webs, que des d'aquí agraïm i us animem a consultar-les per escollir aquells que us acostin al plaer de la lectura.
 dibuix  Agata kawa
Llegir és un acte de resistència en un paisatge de distracció” 

 (David L. Ulin)

CLIKEU SOBRE LES IMATGES

Novetats lectures infantils 

  ePub Bud és una web dedicada a compartir llibres digitals orientats, en un principi ,cap a un públic infantil.

NOVETATS SANT JORDI

 LLIBRES D'ASSAIG


  Les grans epidèmies modernes de Salvador Macip. Hi ha científics que també son bons escriptors. Aquest és el cas de Salvador Macip.  Llegiu el resum del contingut i aneu al seu blog   trobareu més obres del mateix autor.¿És útil i segura la vacuna de la grip? ¿Una epidèmia de grip pot, avui dia, matar cent milions de persones, com va passar el 1918? (...). Aquest llibre explica tot el que sabem sobre les epidèmies i pandèmies. Ho explica per a tothom, objectivament, perquè la informació que arriba al públic no només és deficient sinó que provoca malentesos perillosos.
  

50è anniversari de la publicació de la Primavera Silenciosa, de Rachel Carson, primera obra de Ciències Mediambientals.
 La qüestió és si alguna civilització pot desencadenar una guerra implacable sense destruir-se a si mateixa i sense perdre el dret a dir-civilització. "La gosadia de creure'ns capaços de manipular impunement la vida i la natura ens ha portat a activar una guerra silenciosa les conseqüències no som capaços d'imaginar, molt menys de preveure".

 

Vida espiritual en la sociedat digital de Francesc Torralba ¿És possible cultivar la vida interior en una societat digital plena d'estímuls constants, volums creixents d'informació i una allau ininterrompuda d'imatges que ens arriben de tot arreu? Davant d'aquest devessall d'imatges, l'ésser humà pot mantenir una certa calma? Francesc Torralba, en aquesta obra, es mostra optimista i esbrina les característiques d'aquesta nova situació que l'era digital genera. En un treball d'anàlisi de caire filosòfic i antropològic, suggereix quin tipus de vida espiritual ha començat a desenvolupar-se en la societat del segle XXI, profundament lligada amb el món dels ordinadors, Internet i les xarxes socials.

 

Diguem prou! Indignació i propostes a un sistema malalt! d'Arcadi Oliveres.
explica els laberints i les injustícies d'una crisi generada per molt pocs i que tots estem pagant. I apunta algunes mesures en el context dels nous moviments socials i polítics. Avui creu, contra tot el que es diu del moviment dels indignats, que la protesta no ha perdut força.
"Les ajudes als banquers en època de retallades és una immoralitat en aquests temps en els quals la gent perd la seva casa i en la majoria dels casos costa arribar a final de mes"
En aquest llibre es denuncien les connexions entre banca i política. "Les ajudes als banquers en època de retallades és una immoralitat en aquests temps en els quals la gent perd la seva casa i en la majoria dels casos costa arribar a final de mes", afirma Arcadi Oliveres.

No hay derecho(s): la ilegalidad del poder en tiempos de crisis de Gerardo Pisarello i Jaume Asens.Gerardo Pisarello és professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona. Jaume Asens, membre de la comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans. I ambdós són membres de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals.Els temes són ben diversos: la progressiva reducció i limitació dels drets en temps d’una suposada excepcionalitat (justificada pel terrorisme global o per una crisi financera) que corre el risc de convertir-se en permanent, l’actuació de la policia i la criminalització de la crítica i la dissidència, els drets dels pobles i dels animals o els recents processos constituents a l’Amèrica llatina, per citar-ne uns quants.

 Els Fills dels dies de Eduardo Galeano Els fills dels dies és el llibre número 16 d'Eduardo Galeano, en una sèrie que va arrencar el 1971 amb Les venes obertes d'Amèrica Llatina, assaig que narra la història del saqueig dels recursos naturals del continent per potències europees, des del segle XV , amb l'arribada dels espanyols.
"
De cada dia neix una història perquè estem fets d'àtoms, estem fets d'històries", assenyala Galeano.

En les seves obres ha aconseguit retratar amb perspicàcia la societat contemporània, penetrant en les seves xacres i en els seus fantasmes quotidians. Tota la seva producció literària està marcada per la seva veta de periodista, reflectint en la seva escriptura la urgència i la denúncia amb la qual aconsegueix retratar la quotidianitat d'uns temps difícils.

Socionomía Dolors Reig Hernández. Llegim i escoltem sovint que Internet ens està aïllant. No obstant això, l'experiència demostra que la hiperconnectivitat amb la que vivim ens acosta just al contrari, propiciant una revolució social mai vista. El nou web social, que ha tingut un paper important en recents revolucions com la Tunísia o Egipte, és aquí per quedar.

Dolors Reig defensa en aquest llibre que les «xarxes sociables», com les anomena ella, són entorns creats perquè puguem recuperar una sociabilitat innata que altres mitjans van anul · lar temps enrere.

GUIA LECTURA NEUROCIÈNCIES

 El 2012 és l'Any de la Neurociència a Espanya per iniciativa de la Sociedad Española de Neurociencias (SENC). Aquesta declaració es fonamenta en el fet que la Federació Europea de Societats de Neurociències (FENS) ha escollit Barcelona per la seva trobada biennal, la qual tindrà lloc el juliol de 2012. Els descobriments sobre l'estructura i el funcionament del cervell ens desvetllen les bases de l'experiència i el comportament humà. Les aportacions de la neurociència, per tant, tenen profundes conseqüències sobre com ens veiem a nosaltres mateixos, com ens relacionem amb els altres i com interactuem amb el món que ens envolta. Així doncs, es tracta d'avenços que tenen cada vegada més repercussió econòmica, social i cultural.


NOVETATS LLIBRES DIGITALS

Altres llocs on podeu consultar més novetats de llibres digitals:

Els millors llocs i consells per aconseguir ebooks en línia

Edi.cat és una llibreria virtual que permet lectors, llibres electrònics així com també conèixer les novetats dins del sector literari. Val a dir que els llibres digitals són entre un 30 i un 40% més econòmics que els tradicionals publicats en suport paper.
  
leqtor.cat la web de ebooks en espanyol i català, descarrega’t les últimes novetats en llibres digitals.

bibiliotheka
Aquest lloc no té arxius, només fitxes, amb ressenyes, biografies i portades que difonen el coneixement de les obres en forma gratuïta.
Els usuaris deixen les seves impressions de les mateixes i eventualment inclouen enllaços a llocs on guarden les seves còpies. 

Feu una tria i gaudiu de la festa del llibre,
 BONES LECTURES! 

dissabte, 14 d’abril del 2012

JO ESTIMO LES BIBLIOTEQUES


“Marea amarilla” ÉS UNA INICIATIVA QUE VOL POSAR DE MANIFEST EL MALESTAR DEL SECTOR DAVANT LES RETALLADES REALITZADES EN BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES ESPANYOLES.

Víveo realitzat per  la Biblioteca Pública de Salamanca Casa de las Conchas per la campanya "Yo amo las bibliotecas públicas. 

"LES BIBLIOTEQUES NO SON UNA DESPESA, SON UNA INVERSIÓ" 

JO ESTIMO LES BIBLIOTEQUES, I TU?
 
POEMA DE LOS DONES
Nadie rebaje a lágrima o reproche
esta declaración de la maestría
de Dios, que con magnífica ironía
me dio a la vez los libros y la noche.
De esta ciudad de libros hizo dueños
a unos ojos sin luz, que sólo pueden
leer en las bibliotecas de los sueños
los insensatos párrafos que ceden
las albas a su afán. En vano el día
les prodiga sus libros infinitos,
arduos como los arduos manuscritos
que perecieron en Alejandría.
De hambre y de sed (narra una historia griega)
muere un rey entre fuentes y jardines;
yo fatigo sin rumbo los confines
de esta alta y honda biblioteca ciega.
Enciclopedias, atlas, el Oriente
y el Occidente, siglos, dinastías,
símbolos, cosmos y cosmogonías
brindan los muros, pero inútilmente.
Lento en mi sombra, la penumbra hueca
exploro con el báculo indeciso,
yo, que me figuraba el Paraíso
bajo la especie de una biblioteca.
Algo, que ciertamente no se nombra
con la palabra azar, rige estas cosas;
otro ya recibió en otras borrosas
tardes los muchos libros y la sombra.
Al errar por las lentas galerías
suelo sentir con vago horror sagrado
que soy el otro, el muerto, que habrá dado
los mismos pasos en los mismos días.
¿Cuál de los dos escribe este poema
de un yo plural y de una sola sombra?
¿Qué importa la palabra que me nombra
si es indiviso y uno el anatema?
Groussac o Borges, miro este querido
mundo que se deforma y que se apaga
en una pálida ceniza vaga
que se parece al sueño y al olvido.
 
Jorge Luis Borges, 1960


dijous, 12 d’abril del 2012

DIA DE LA TERRA

 El Dia de la Terra és un dia festiu celebrat internacionalment el dia 22 d'abril, des de l'any 1970, que s'ha convertit en un esdeveniment informatiu i educatiu sobre l'ecologia i la salut del planeta.
El proper 22 d'abril, dia de la Terra, és una bona oportunitat per a reflexionar i prendre consciència dels problemes que afecten el planeta en el que vivim, com la contaminació, el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, entre d’altres,  fent-nos més conscients de la necessitat d’emprendre mesures per a mitigar-los.
Història del Dia de la Terra

El promotor d'aquest esdeveniment va ser el senador nord-americà Gaylord Nelson, qui va instaurar aquest dia a partir del 22 d'Abril de 1970 com una forma de concientizar a la seva nació sobre diferents problemàtiques que posseeix el planeta Terra.
Al principi, es van adherir unes dues mil universitats, deu mil escoles primàries i centenars de comunitats autònomes, generant un moviment la força del qual va aconseguir la creació de l'Enviromental Protection Agency (EPA), que s'encarrega de l'anàlisi del medi ambient i les mesures necessàries per a la seva protecció o recuperació.
Des de llavors, i amb respatller de les Nacions Unides, es reconeix com a tal a aquest dia festiu en el qual es posa vital importància a les necessitats econòmiques, socials i mediambientals que tenen les generacions presents i futures, sent llavors conegut com a Dia Internacional de la Terra.

Què se celebra?

Aquest dia tan especial apunta a la presa de consciència sobre el que tenim disponible a la Terra, els recursos naturals que aquest planeta ofereix i les cures que s'han de tenir per al seu correcte aprofitament, a més d'altres temàtiques, enfocant-se principalment en les següents:
  • Contaminació: Tant la que és causada per l'home com aquella per causes naturals
  • Superpoblació: La relació entre els recursos que posseeix la terra i la quantitat d'individus per aprofitar-los
  • Biodiversitat: La seva conservació, anàlisi i manteniment en els diferents ecosistemes
  • Problemàtica Mediambiental: Una anàlisi en conjunt i integrador de les anteriors
Aquest dia pertany llavors a la gent que vulgui commemorar-ho des del seu lloc, sense intervenció específica per un ens institucional o governamental, sinó buscant l'accionar individual o grupal dels individus.

EL FUTUR DE LA TERRA

 
La Carta de la Terra és una declaració de principis ètics fonamentals i principis pràctics d’importància duradora, àmpliament compartits per tots els pobles de la Terra.
La Carta de la Terra està impulsada per la xarxa mundial Dia de la Terra, i està pensada com una declaració de principis ètics fonamentals i principis pràctics d’importància duradora, àmpliament compartits per tots els pobles de la Terra. Funcionarà com un codi universal de conducta per guiar les persones i les nacions cap a un desenvolupament sostenible. És una crida a l’acció que afegeix noves dimensions significatives a tot el que ja s’ha expressat en acords anteriors i declaracions sobre medi ambient i desenvolupament sostenible.
A continuació, trobareu el text íntegre:




“Arribarà un dia que només els poetes estimaran la terra?” Josep Pla



dilluns, 2 d’abril del 2012

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

L’Organització Internacional pel Llibre Juvenil (IBBY), promou des de l’any 1965 el Dia Internacional del llibre infantil i juvenil coincidint amb el dia que celebrem el naixement de Hans Christian Andersen, el 2 d’abril. 
El ClijCAT en fa la difusió i coordina les adhesions a la celebració de les biblioteques i llibreries de Catalunya, Illes Balears i País Valencià. Format Pdf


HI HAVIA UNA VEGADA UN CONTE QUE CONTAVA EL MÓN SENCER

Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte en realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar el món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors, de sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer...».
En llegir, explicar o escoltar contes estem exercitant la imaginació, com si calgués entrenar-la per mantenir-la en forma. Algun dia, segurament sense que ho sapiguem, una d’aquestes històries vindrà a les nostres vides per oferir-nos solucions creatives als obstacles que se’ns presentin al camí.
En llegir, explicar o escoltar contes en veu alta també estem repetint un ritual molt antic que ha complert un paper fonamental en la història de la civilització: fer comunitat. Al voltant d’aquests contes s’han reunit les cultures, les èpoques i les generacions per dir-nos que som un de sol. Ho han fet tant els japonesos com els alemanys i els mexicans; les persones que van viure al segle xvii i nosaltres, que llegim un conte a Internet; els avis, els pares i els fills. Els contes ens omplen de la mateixa manera a tots els éssers humans, malgrat les nostres enormes diferències, perquè, en el fons, tots en som protagonistes.
Al contrari dels organismes vius, que neixen, es reprodueixen i moren, els contes, que neixen curulls de fertilitat, poden ser immortals. En especial, els contes de tradició popular que s’adeqüen a les circumstàncies, al context del present en què són explicats o reescrits. Es tracta de contes que les persones, en reproduir-los o escoltar-los, es converteixen en els seus coautors.
I hi havia una vegada, també, un país ple de mites, contes i llegendes que van viatjar pels segles, de boca en boca, per exhibir la seva idea de la creació, per narrar la seva història, per oferir la seva riquesa cultural, per excitar la curiositat i omplir de somriures els llavis. Era també un país en què pocs dels seus pobladors tenien accés als llibres. Però aquesta és una història que ja ha començat a canviar. Avui els contes estan arribant cada vegada a més racons apartats del meu país, Mèxic. I en trobar-se amb els seus lectors estan complint el seu paper de fer comunitat, fer família i fer individus amb més possibilitats de ser feliços.

Francisco Hinojosa
Traducció:
Jordi Ferré

LES RAONS PER A LLEGIR UN LLIBRE EN SON MOLTES, ACÍ EN TENS UNES QUANTES


Per a viure més i millor
per detindre el temps,
per saber que estem vius,
per a saber que no estem sols,
per descobrir el món,
per conèixer altres mons,
per a conèixer als altres,
per conèixer-nos a nosaltres,
per compartir un legat comú,
per crear un món propi,
per riure,
per plorar,
per consolar-nos,
per desterrar la melancolia,
per ser el que no som,
per no ser el que som,
per dubtar,
per negar,
per afirmar,
per fugir del soroll,
per refugiar-nos,
per evadir-nos,
per imaginar,
per explorar,
per jugar,
per a passar-ho bé,
per somniar,
per créixer 
per apendre vocabulari
per saber expresar-nos millor
per endinsar-nos dins d’una història 
per ampliar el nostre horitzó
per augmentar els nostres coneixements
per relaxar-nos
o simplemente per deleitar-nos en la lectura

Fomentar la lectura entre els més petits de casa és feina i responsabilitat de tots!
Amb un llibre a les mans viuràs històries increïbles!
M'ENCANTA LLEGIR

Club Super 3 - M'encanta llegir
M'han transportat les paraules,
m'he ficat a dins dels altres,
he viscut la seva història
i he vist el que imaginaven.

He tret secrets d'algun savi,
trucs i encanteris fantàstics,
estranyes maneres de viure
que em fan petar de riure.

El cim més alt del planeta,
la lluna més maca i més plena,
el cap del més tocat de l'ala,
secrets de monstres i fades.

M'encanta llegir abans d'anar a dormir:
sense moure ni un peu puc arribar a tot arreu.

Llegint puc saber el que passava
quan una bruixa volava,
saber com fer anar una joguina.
Llegint puc saber com s'arriba
al cim més alt del planeta
la lluna més maca i més plena,
el cap del més tocat de l'ala,
secrets de monstres i fades.

M'encanta llegir abans d'anar a dormir
sense moure ni un peu puc arribar a tot arreu
i mai no sabreu d'allà on vinc perquè he estat llegint.