Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

divendres, 22 de juny del 2012

FULL DE RUTA


Mil rutes s'aparten del fi triat, però n'hi ha una que arriba.


S'adverteix de l'ús abusiu de l'expressió full de ruta en el llenguatge polític i periodístic i es recomana que s'alterni amb altres expressions equivalents com plans, agenda, programació, planificació.
Cada vegada és més freqüent trobar aquesta expressió en informacions com: «Arriba la reunió clau per fixar el full de ruta que salvi la zona euro», «Nou full de ruta del Pentàgon al Pakistan i l'Afganistan», «L'oposició critica la manca de un full de ruta del Govern »,« El Barça seguirà el seu full de ruta per aconseguir el retorn de Cesc Fàbregas al Camp Nou ».
Tot i que per full de ruta el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola només recull el significat de 'document en què consten les instruccions i incidències d'un viatge o transport de persones o mercaderies', l'ús ha donat a aquesta expressió un significat nou pres de l'expressió anglesa roadmap: les fases que s'estableixen per assolir un objectiu.
‘Boomerang’, de Michael Lewis.

 LLIBRES FULL DE RUTA
 
Un dia, LluísPastor va decidir que volia escriure un full de ruta per a la seva vida. Tenia clars els objectius, però no sabia com posar-s'hi. Els llibres d'autoajuda no s'ajustaven al seu perfil, no eren pràctics i tampoc li oferien el que necessitava. Va decidir construir el seu propi pla de vida basant-se en allò que més bé sabia fer: un pla estratègic empresarial. Capità de la teva vida (Ara Llibres) vol donar les claus per passar de ser nàufrags a ser capitans.
Lluís Pastor (Barcelona, 1968) és fonamentalment professor de Comunicació i seguidor dels sofistes. Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i titulat en Direcció d'Empreses per l'Iese, ha exercit de directiu i ha fet i fa de professor a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. Actualment també dirigeix els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit, entre d'altres llibres, Retòrica Exprés (2007), Escriptura sexy (2008), Parla'm i seré feliç (2008) i Si un lleó entrés en uns grans magatzems (2010).

"Full de Ruta. Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho" de Patricia Gabancho ens dóna respostes clares i estableix el full de ruta precís, per poder arribar a destí.
S’han acabat les proclames, i ja som als arguments.
S’ha acabat la resistència i ja som a la fase constructiva.
S’ha acabat voler seduir l’enemic i ja dediquem totes les energies a trobar els amics que ens fan falta.
És un llibre que marca la plenitud d’aquest nou temps de maduresa en el procés cap a la independència.


dijous, 21 de juny del 2012

¿Us imagineu una vida sense llibres? Emili Teixidor

Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements...amb el cervell en blanc, ben buit?" La meva resposta és no, no em puc imaginar una vida sense llibres, una vida sense el plaer que suposa obrir un llibre nou, el tacte als dits... aquella història que se t'emporta...
 Emili Teixidor (La lectura i la vida).


EmiliTeixidor (Roda de Ter, Osona, 1933-2012) era escriptor, pedagog i periodista, ha mort als 78 anys. Escrivia principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults.

Inicià la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara
Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006), i Els convidats (2010).

També escrivia guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara
En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).

obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.

 
"I per què escric, em demanen. Hi ha moltes raons. I, a més a més, suposo que la resposta seria diferent si aquesta pregunta me l'haguessin fet en diferents etapes de la meva vida. En un primer moment, el de la primera joventut, per exemple, suposo que hi ha el repte de conèixer i explorar les pròpies habilitats i de donar-se a conèixer per contrastar la imatge que et fas de tu mateix amb la imatge que es fan els altres de tu. Exactament el contrari del que busco a aquestes altures de la vida. Ara, diria que llegeixo i escric per seleccionar i acumular una antologia personal d'imatges tretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d'alguna manera exerceixen un poder de fascinació i tenen un significat especial per a nosaltres (...) Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides".


Emili Teixidor, Qui sóc i per què escric, Lletra, 1998 


 
Del títol en podem treure la conclusió que es tracta d’un llibre sobre la lectura i sí, ho és, però amb una particularitat: és un recull de textos (articles, conferències, etc.) que l’Emili Teixidor ha fet, però no tots tenen la lectura com a tema principal. El segon però és conseqüència d’aquest fet: en tractar-se materials diversos aplegats en un mateix llibre, hi ha força repeticions, algunes literals, al llarg del llibre.
Tanmateix, pel que fa al tema de la lectura, és un llibre força interessant amb bones idees per totes aquelles persones que s’hagin d’enfrontar al dubte de com fer que els infants i els adolescents llegeixin, ja que presenta els encerts i les fallades que es habitualment es fan i suggeriments per aconseguir que es llegeixi. Per què és tan important que el jovent, que tothom, llegeixi? Segons Teixidor, «el llibre és l’altre nom del gran procés d’humanització d’aquests animals racionals que som» (p. 61); la lectura té com a dos objectius elementals «l’obtenció de plaer i l’avanç en el coneixement moral» (p. 81); el llibre és la veu del passat, «conté una part important del pensament, d’una experiència més àmplia i de la vida oberta per on circulen els vius i els morts, on tornen aquells que ja no hi són i on prenen forma aquells que mai no han existit» (p. 125), i, per acabar aquest mini resum
La lectura és la condició imprescindible per a la competència dels mitjans i la capacitat de judici que influeixen directament sobre la participació activa en el sistema democràtic [p. 130]
Aquest últim argument no és nou, són nombrosos els autors que mantenen que sense la capacitat de judici crític que s’hauria d’obtenir a l’escola i mantenir mitjançant la lectura, no hi ha ciutadans. Tanmateix, hi ha condicions per a assolir aquestes finalitats de la lectura: que els llibres que es llegeixen estiguin ben escrits i que els autors siguin honestos, és a dir, «que la posició de l’autor respecte al tema que tracta la seva obra refusi l’engany, la propaganda, el proselitisme, els llocs comuns, la informació esbiaixada o deficient, etcètera» (p. 90). Aquestes afirmacions les fa en relació amb els clàssics infantils i juvenils, però crec que es poden extrapolar a qualsevol lectura i a qualsevol lector.
Dels aspectes més interessants que podem trobar en el llibre hi ha la caracterització de les etapes de la lectura i dels tipus de lectura. En resum, Teixidor parla de dos tipus de lectura: la personal, que és aquella que ens fa somiar, la lectura voluntària «que ens parla del sentit de la nostra vida»; i la instrumental, que és la que ens ha de permetre reeixir en el món laboral. Quant als lectors, Teixidor exposa les diferents etapes per les que passem: abans dels sis anys, el lector més que llegir juga; el lector infantil, del set als dotze anys, que es veu com l’heroi de les seves lectures i la narració comença a ser inseparable del desig; el lector juvenil, dels tretze als disset anys, que comença a buscar en la literatura respostes i models que expliquin quin lloc ocupen al món; i el lector adult. En aquest punt, trobem el lector que es manté en l’etapa juvenil, que busca textos transparents sense cap dificultat (lector habitual de best-sellers, que no han de ser necessàriament dolents si tenen les característiques que ja hem esmentat sobre els bons llibres: que estiguin ben escrits i que sigui honest quant a la informació que conté), i un altre tipus de lector que davant d’un text complex no es dóna i intenta comprendre’l, s’esforça a superar-se i a superar els obstacles que troba en la lectura. Aquest lector evoluciona a l’últim estadi, el de lector pragmàtic:
El lector pragmàtic és el que després d’haver-se esforçat per comprendre la problemàtica literària i fins i tot després d’haver adoptat una o diverses teories per interpretar textos, llegeix el que li interessa amb plena consciència del que llegeix. I els principals motius pels quals llegeix un lector pragmàtic són essencialment tres.
Primer: el lector llegeix per evadir-se, no només dels problemes sinó del tractament problemàtic dels problemes. [...] Segon: el lector cerca la veritat. [...] I tercer: el lector cerca unes imatges útils que puguin tenir un significat i un poder especial per a ell. [p. 70]
I no conté cap crítica, el llibre? Sí, i tant. Contra determinats continguts que ofereixen els mitjans de comunicació, «dedicats a distreure els ciutadans amb les trivialitats de personatges que no han fet cap mèrit per merèixer cap mena d’interès social i molt menys cultural, transformant la vida de tot un país en una ronda contínua de xafarderies de veïnat, i rebaixant el que hauria de ser un diàleg públic seriós sobre les coses públiques en un vodevil repetitiu de mal gust.» (p. 166); contra l’excessiva confiança en els mitjans tecnològics; contra determinats best-sellers que intenten passar per reals fabulacions de fets històrics, conspiracions, etc.; i fins i tot contra les biblioteques.
Un dels trets del llibre que m’ha semblat més curiós és que dediqui tan poc espai a les biblioteques, tenint en compte que el mateix autor defensa la importància que tenen en la promoció de la lectura. Tanmateix, els fa algunes crítiques: una, que caldria que dediquessin més esforços a aconseguir que els lectors llegeixin bé que no pas a que llegeixin molt; una altra, que amb l’excusa d’atraure lectors les biblioteques ofereixen molts productes que no tenen res a veure amb la qualitat i l’exigència necessàries per formar bons lectors (ell no ho diu amb aquestes paraules, però es refereix a les revistes del cor i semblants). També, i aquí no hi estic gens d’acord, exhorta les biblioteques a abandonar les enciclopèdies en paper, perquè tenint Internet no fan falta: no hi estic d’acord perquè com bé sabem els que treballem a Internet habitualment, ni a Internet hi és tot ni tot el que hi ha té la mateixa qualitat. En tot cas, les biblioteques, ha que segon ell han de mantenir un nivell d’exigència (i això es tradueix o s’hauria de traduir en nivell de qualitat) poden oferir accés a enciclopèdies en línia. Per altra banda diu que les biblioteques han de tenir diccionaris… i no esmenta que la majoria de diccionaris de llengua s’han pogut consultar a Internet gratuïtament molt abans que algunes enciclopèdies. Aquest apartat, dedicat a les biblioteques, no m’era del tot nou, tanmateix, ja que és el text que va llegir Teixidor el novembre del 2005 a les Jornades Biblioteca Pública i Lectures.

Els lectors van desesperats per trobar històries que els proporcionin materials imaginatius per crear nous mons en els quals es puguin perdre o puguin comprendre millor el funcionament del món en què viuen. Els lectors busquen passar una bona estona perduts en altres mons, o en el costat més salvatge o sorprenent d’aquest món.
Encara que sàpiguen que el tresor dels llibres no és mai real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquen en els llibres una metàfora de la felicitat. [p. 19]
El llibre:

dimecres, 13 de juny del 2012

..la literatura no és altra cosa que un somni dirigit. J.L. Borges


26 anys de la mort de J. L. Borges
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986), (OBE), va ser un escriptor argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en espanyol en general. És conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra poètica
  Soy

Soy el que sabe que no es menos vano
que el vano observador que en el espejo
de silencio y cristal sigue el reflejo
o el cuerpo (da lo mismo) del hermano.

Soy, tácitos amigos, el que sabe
que no hay otra venganza que el olvido
ni otro perdón. Un dios ha concedido
al odio humano esta curiosa llave.

Soy el que pese a tan ilustres modos
de errar, no ha descifrado el laberinto
singular y plural, arduo y distinto,

del tiempo, que es de uno y es de todos.
Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.
Jorge Luis Borges

Negar la successió temporal, negar el jo, negar l'univers astronòmic, són desesperacions aparents i consols secrets. El nostre destí no és espantós per irreal: és espantós perquè és irreversible i de ferro. El temps és la substància de la que estic fet. El temps és un riu que em pren, però jo sóc el riu; és un tigre que em destrossa, però jo sóc el tigre; és un foc que em consumeix, però jo sóc el foc. El món, desgraciadament, és real; jo, desgraciadament, sóc Borges.

Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense llibres. Al llarg de la història l'home ha somiat i forjat innumerables instruments. Ha creat la clau, una barreta de metall que permet que algú penetri en un gran palau. Ha creat l'espasa i l'arada, prolongacions dels braços de qui les fa servir. Ha creat el llibre, que és una extensió secular de la seva imaginació i, de la seva memòria.

Abans no es parlava d'economistes, però el país prosperava. Ara gairebé no es parla d'una altra cosa, i el resultat d'aquests experts ha estat la ruïna del país, però això no importa, segueix parlant, segueix insistint en aquesta ciència, possiblement no menys imaginària que l'alquímia.
Retrobament, Diàlegs inèdits, 1984-1985. —Jorge Luis Borges, Osvaldo Ferrari
 
Borges logró sintetizar lo absurdo de los nacionalismos y de las guerras en su poema Juan López y John Ward.



"Les tocó en suerte una época extraña.
El planeta había sido parcelado en distintos países,
cada uno provisto de lealtades,
de queridas memorias,
de un pasado sin duda heroico,
de derechos,
de agravios,
de una mitología peculiar,
de próceres de bronce,
de aniversarios,
de demagogos y de símbolos.
Esa división, cara a los cartógrafos, auspiciaba las guerras.
López había nacido en la ciudad junto al río inmóvil;
Ward, en las afueras de la ciudad por la que caminó Father Brown.
Había estudiado castellano para leer el Quijote.
El otro profesaba el amor de Conrad,
que le había sido revelado en una aula de la calle Viamonte.
Hubieran sido amigos, pero se vieron una sola vez cara a cara,
en unas islas demasiado famosas,
y cada uno de los dos fue Caín,
y cada uno, Abel.
Los enterraron juntos.
La nieve y la corrupción los conocen.
El hecho que refiero pasó en un tiempo que no podemos entender."
Cualquier destino, por largo y complicado que sea, consta en realidad de un solo momento: el momento en el que el hombre sabe para siempre quién es.

divendres, 8 de juny del 2012

Philip Roth, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2012


  "Vagis on vagis trobaràs alguna cosa que et treurà de polleguera" Philip Roth
Aquest prolífic autor, es donà a conèixer amb Goodbye Columbus, (1959), narracions centrades en la vida dels jueus als Estats Units, amb la que va guanyar el 1960 el National Book Award. El 1998 obtingué el premi Pulitzer amb American Pastoral (1997) i el 2001 va rebre el guardó més alt que concedeix l’Acadèmia Nord-Americana de les Arts i de les Lletres, la Medalla d’Or de Narrativa, atorgada cada sis anys a la totalitat d’una obra. Entre molts altres guardons, també ha rebut el Man Booker International Prize 2011.
L’acta del jurat:
La obra narrativa de Philip Roth forma parte de la gran novelística estadounidense, en la tradición de Dos Passos, Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Bellow o Malamud. Personajes, hechos, tramas conforman una compleja visión de la realidad contemporánea que se debate entre la razón y los sentimientos, como el signo de los tiempos y el desasosiego del presente. Posee una calidad literaria que se muestra en una escritura fluida e incisiva.
  • Enllaç recomanat: Trobareu la seva biografia, una guia de recerca, enllaços i molt més, a la Philip Roth Society.


Philip Roth,  va nèixer a Newark (Nova Jersey, EUA) al 1933, és fill d’una família jueva emigrada des d’Ucraïna i està considerat un dels millors autors nord-americans dels últims 25 anys.
Ha rebut molts premis en la seva carrera literària: el Pulitzer per ‘La pastoral americana’,  el Man Booker International,  la Medalla Nacional de les Arts i la medalla d’Or de Narrativa, anteriorment lliurada a escriptors destacats com  John Dos Passos, William Faulkneri  Saul Bellow.
Entre les seves obres més destacades hi ha Pastoral Americana, M’he casat amb un comunista, Zuckerman encadenado , El complot contra els Estats Units,  La taca humana,  L’animal moribund, El trastorn de Portnoy, “Indignació o Nèmesi.
Les seves novel·les s’han publicat en diversos segells editorials com Mondadori, Seix Barral, La Magrana.

I un final de llibre: «Les estrelles són indispensables», Em vaig casar amb un comunista, de Philip Roth. 
 Roth no pretén ser un visionari que anticipa el futur. Simplement es considera un cronista que certifica el caràcter indissociable de l'individual i el col · lectiu. Al segle XXI, la sexualitat està modelada per les noves tecnologies, mentre la política retrocedeix cap al segle XIX, amb guerres il · legals i una exacerbació de les desigualtats socials. El vell conflicte entre Eros i Tànatos segueix agitant al nostre inconscient i l'amor gairebé sempre és el producte d'una confusió, amb un desenllaç amarg. L'home és un animal social, però això no significa que hagi aconseguit conviure en pau amb els seus semblants. La concessió del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2012 reconeix la intensitat i originalitat d'una obra que encara no s'ha extingit. Philip Roth no és un moralista, sinó un escriptor que ens recorda les nostres doloroses imperfeccions.