Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimarts, 23 d’octubre del 2012

JORDI SERRA FABRA, "Llegir em va salvar la vida",

Jordi Sierra i Fabra rep el Cervantes Chico a la seva trajectòria 

  L'ALTRA BANDA DEL MIRALL, Jordi Sierra i Fabra
"(...) La gent es mira en un mirall però el que veu és el seu reflex passat, mai el present. Encara que sigui una milionèsima de milionèsima de segon, el temps per ínfim que sembli. Si la llum d'una estrella al firmament, és el que va emetre fa milions d'anys, i ens arriba a la Terra quan ja l'estrella és morta, la llum d'un rostre reflectida en un mirall sempre arriba després d'haver estat emesa i fer el camí d'anada i tornada.
Així que, en un mirall, ens veiem sempre com érem fa una milionèsima de milionèsima de segon. "

Més de 400 novel·les, en la seva majoria destinades a nens i joves, publicades a més de 50 països i traduïdes a 25 llengües, més de deu milions de llibres venuts, dues fundacions dedicades a ajudar joves escriptors avalen la trajectòria literària de Sierra i Fabra. La princesa Letícia ha explicat als escolars com el premiat va escriure la seva primera novel·la als dotze anys, els ha revelat que era tartamut, i que "contra tot pronòstic i armat només amb el seu talent, la seva constància i el seu esforç" va aconseguir complir el seu somni de ser escriptor.
Jordi Serra i Fabra, que suma aquest Cervantes Chico que concedeixen l'Ajuntament d'Alcalá i l'Associació de Llibreters de la ciutat, a molts altres reconeixements aconseguits al llarg de la seva extensa carrera, s'ha dirigit als assistents en una entusiasta al·locució creditora de la seva ben demostrada passió per les lletres.
També ha explicat que és tartamut "encara que no ho sembli", que va arribar a odiar Cervantes quan era nen perquè el van obligar a llegir 'El Quixot' durant quatre cursos seguits, sense acabar-lo mai, i que mai no ha parat de llegir i escriure: "Llegir em va salvar la vida", ha proclamat.


 
"Diu 'estimar la literatura més que res en el món', es confessa amant de la música i del rock, vincula la literatura juvenil a la música i declara i connecta tant amb els seus personatges, que viu i mor amb ells", ha destacat.

Nascut a Barcelona el 1946, Jordi Sierra i Fabra va començar a escriure amb vuit anys, durant la convalescència després de xocar amb una porta de vidre.

Va signar la seva primera novel·la, 'Les memòries d'un gos', als 12 anys i, des d'aleshores, no ha parat d'escriure.

A més de ser un dels més importants autors de literatura infantil i juvenil, Jordi Sierra és conegut per la seva faceta com a comentarista i crític musical.

Amb una trentena de guardons, els últims anys ha rebut el Premi Nacional de Literatura i Literatura Infantil i Juvenil 2007 per 'Kafka i la nina viatgera' (2007), Premi El Vaixell de Vapor per 'Història d'un segon' (2010) i el Premi Barcanova de Literatura Juvenil per 'L'estrany' (2011). 

Recentment ha creat una fundació que porta el seu nom i que té com a objectiu promoure la creació literària entre els joves. La branca de la fundació a Colòmbia treballa en el sector de l’educació.
Al 2007 va rebre el Premi Nacional de literatura Infantil i Juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva novel·la “Kafka y la muñeca viajera”.

Característiques de la seva obra: La literatura de Sierra i Fabra es caracteritza per un ús hàbil dels procediments narratius. El seu estil, directe, està marcat pels diàlegs, el ritme, les frases curtes, la intensitat i el suspens. La seva obra, marcada pel compromís, aborda tots els gèneres, ciència ficció, novel · la policíaca, història, poesia, assaig, realisme crític, etc. En molts dels seus llibres incideix en temes durs, habitualment poc donats i, fins i tot, censurats a la literatura per a joves.
 
«Sóc dels que pensa que una novel·la, un relat, o el que siga, depén del final per a poder ser bo del tot o no. Hi ha gent que escriu meravellosament, però no sap resoldre un final amb eficàcia. Jo no seria d’aquesta mena. Jo volia que el lector, en l’últim capítol, en l’última pàgina, en l’última línia, amollara un renec i quedara impressionat. I encara millor si hi havia dos o tres finals, perquè llavors l’efecte era total. En una novel·la no apareix el bes amb música que apuja de volum, sinó silenci, soledat, el lector i aquesta última pàgina».
Jordi Sierra i Fabra, Jo. València: Tàndem Edicions, 2008, p. 34.