Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

diumenge, 25 de novembre del 2012

Del silenci, paraules

 Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.


CARACTERÍSTIQUES DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

L'ONU, al 1995, va definir la violència contra la dona com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada". És a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social anomenat patriarcat.
1.- La violència contra les dones també pot denominar-se violència de gènere, tenint en compte el caràcter social dels trets atribuïts als homes i a les dones.
2.- Es pot dir que la violència contra les dones és un fet estructural de les societats patriarcals ja que s'esdevé de la desigualtat entre homes i dones i de la necessitat de fer mantenir la situació d'inferioritat de la dona envers l'home.
3.- L'essència patriarcal és la representació de la masculinitat a través del domini de la dona. La idea de jerarquia sexual i la superioritat masculina sobre la dona fan que les dones siguin considerades éssers inferiors i que poden ser utilitzades, menyspreades i maltractades.
4.- La violència contra les dones també té un caràcter instrumental. El poder dels homes i la subordinació de les dones requereix d'un mecanisme de sotmetiment, de control a través de la violència, que encara manten més el lligam que la sustenta.
5.- La violència contra les dones no és un fenomen aïllat ni circumstancial, sinó que constitueix un aspecte estructural de l'organització del sistema social, ja que es dóna en totes les classes socials i en les diverses etapes de la vida.
6.- La violència no és un comportament natural sinó que és una actitud apresa mitjançant la socialització. La socialització, amb paraules i imatges, crea les identitats de les persones i en resposta del que rebin aprendran que el camí de la violència no és el millor.
7.- La violència contra les dones ha estat sempre un tret estructural molt difícil de percebre. La seva denúncia ha estat el primer pas important per donar-lo a conèixer i és a partir d'aquest fet que s'ha considerat un autèntic problema social i el seu rebuig social ha estat la forma més eficaç de combatre-la.



Donar la cara, Campanya contra la violència de genère
 
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;Lluis Llach



 El telèfon d’informació i assessorament jurídic a les dones víctimes de la violència masclista funciona 24 hores al dia els 365 dies de l’any i  no deixa rastre ni en la marcació ni en la factura.

dissabte, 24 de novembre del 2012

LLEGIR, COMPARTIR


La Biblioteca d'Altafulla té actualment tres Clubs de lectura en funcionament: Club de lectura Adults, Club de lectura Assaig i Club de lectura novel·la negra.
El club de lectura és una activitat de dinamització de la lectura, és una activitat que pren forma de tertúlia literària.Tots els clubs de lectura coincideixen en uns trets específics, es tracta d'una activitat voluntària per formar part d’un grup que vol llegir i parlar de llibres. A partir d’una
lectura establerta, els membres del club ens trobem per compartir impressions amb el
guiatge d’un coordinador que anirà conduint la conversa amb la intenció d’aprofundir
en la lectura. De manera que aquestes tertúlies es converteixen en una bona acció
per al foment de la lectura des de l’àmbit més íntim de l’acte de llegir, el que té a
veure amb l’esforç de la lectura, l’atenció, la reflexió, establint lligams amb les altres
lectures i amb el món que ens envolta. I també des de l’àmbit més social, el que té a
veure amb la conversa, la construcció del discurs, l’empatia amb els membres del
grup i l’acceptació d'altres punts de vista.
Els protagonistes dels clubs: els lectors i els llibres
Als lectors i lectores dels clubs, se’ls demana un compromís, el de la lectura dels llibres
seleccionats, l’assistència a les trobades per parlar de la lectura i la participació en la
conversa.
ELS LLIBRES
  Club d'adults
Estem llegint, LAS UVAS DE LA IRA, John Steinbeck
John Steinbeck (Nord-americà, 1902-1968), va ser un escriptor de molt èxit que va merèixer els més alts reconeixements del món de la literatura, com el Pulitzer del 1940 o el Nobel de l’any 1962. A la vegada, però, va ser un autor polèmic que va provocar reaccions contràries fins al punt de ser prohibit en algunes zones dels EUA. El seu delicte va ser tractar amb franquesa temes tant difícils com els abusos de poder dels terratinents californians.
Las Uvas de la Ira (1939) està ambientada a la gran crisi americana dels anys 30 i retrata les dificultats d’una família d’agricultors d’Oklahoma que perd la seva terra i es veu obligada a emigrar a Califòrnia per buscar feina. El llibre és un relat de la seva lluita per sobreviure i del procés de conscienciació que van seguint al adonar-se de l’abús del que són víctimes tant ells com molts d’altres amb qui comparteixen penúries i frustració.
Entre les versions cinematogràfiques que ha conegut aquesta novel·la hi destaca la memorable pel·lícula protagonitzada per Henry Fonda i dirigida per John Ford.
 Club d'assaig
Estem llegint, DINS EL BUIT, Éric Champoux 

Eric Champoux va néixer al Quebec, Canadà. Va estudiar ciències físiques amb un enfocament en astrofísica i treballar com a guia en observatoris astronòmics públics transmetent la seva fascinació pel cosmos. Després va estudiar antropologia amb un interès marcat en les religions i espiritualitats del món i més tard especialitzant-se en la migració. Ha ocupat diversos llocs de treball però sempre en relació propera amb l'adaptació de l'ésser humà a la realitat quotidiana de la vida. Ha viatjat extensament i parla espanyol i anglès perfectament a més del francès, la seva llengua materna. Totes les experiències que ha viscut a través dels estudis, de la feina, dels viatges, dels éssers humans i del contacte amb la natura i els animals l'han portat a un camí de presa de consciència plena, de plena presència.
Eric va crear el esPAZio i es dedica ara a difondre la felicitat i la bellesa de SER i FER a través del vehicle fabulós que és el cos humà, una entre la infinitat de les formes d'expressió de l'univers.

Dins el buit, ens transporta a un "viatge" d'anada i tornada entre l'àtom i els confins del cosmos. Al llarg del camí, l'autor barreja ciència i espiritualitat perquè prenguem consciència de la força creativa que mou l'univers que habitem i perquè també tinguem una consciència més aguda del vehicle a través del qual experimentem la nostra aventura quotidiana. La ciència i l'espiritualitat convergeixen per constituir el teixit multidimensional d'una exploració fascinant i reveladora: adonar-nos que ja tenim les eines necessàries per viure bé dia a dia. Es planteja de manera senzilla la possibilitat de deixar-se guiar per la pau creativa del ple buit a cada moment de la nostra vida. I així, participar activament en la constant retro alimentació de l'univers i del nostre món. (leer online)
La versió en paper del llibre es pot adquirir escrivint directament a Éric a. info@espazio.net

Club novel·la negra
Estem llegint, VIOLETAS DE MARZO, Philipe Kerr 
Philip Kerr, nascut a Edimburg l’any 1956, va estudiar a la universitat de Birmingham i va obtenir un màster en lleis en 1980; va treballar com a redactor publicitari per a diverses companyies, entre elles Saatchi i Saatchi, abans de consagrar-se definitivament a l’escriptura el 1989 amb March Violets, obra amb què va iniciar una sèrie de thrillers històrics ambientats en l’Alemanya nazi coneguda com Berlin Noir.
Viu a Londres amb la seva dona, l’escriptora Jane Thynne, i els seus tres fills. A més d’escriure per al Sunday Times, Evening Standard i New Statesman, Kerr ha publicat tant novel·la de espionatge i policíaca, ambientada en diferents èpoques, fins i tot futures, com ara Una investigació filosòfica, com literatura infantil sota el pseudònim de PB Kerr, per exemple El secret de Akhenaton, primer volum de la trilogia Els nens de la llàntia màgica, al qual va seguir El geni blau de Babilònia.
El 2009 va obtenir el Premi Internacional de Novel·la Negra RBA per Si els morts no ressusciten, la història transcorre en un Berlín en ple apogeu del nazisme, poc abans de les Olimpíades i la II Guerra Mundial. Kerr ha estat traduït a tot Europa gràcies a la seva sèrie Berlin Noir, ambientada a l’Alemanya de pre i postguerra i protagonitzada pel detectiu alemany Bernhard “Bernie” Gunther.
Violetas de marzo, a banda de les virtuts del gènere – trama argumental complexa, perill, sang, misteri, noies maques que fumen i beuen, poder i política – té de bo que parteix d’un personatge simpàtic – l’alter ego de l’autor – un moment històric fascinant – Alemanya 1936 – i per als interessats d’aquesta gran tragèdia històrica que va ser el nazisme, unes grans dosis d’informació històrica minuciosa, una gran quantitat de personatges i biografies psicològiques i socials fascinants.
Violetas de Marzo, a més a més, és la primera d’una sèrie de cinc novel·les que tenen per protagonista el detectiu Bernie Gunther, un ex-policía depurat pel règim que fa el paper de bo mentre la maldat contamina el conjunt del cos social.
 LLEGIR ENS TRANSPORTA
“La manera principal que tenim de
conèixer la realitat és llegint-la”.José Antonio Marina 

dimarts, 20 de novembre del 2012

DIA UNIVERSAL DE L’INFANT.

     
    Declaració Universal dels Drets de l'Infant
1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l'educació gratuita. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.

                       Cumpledías. Spot Campaña UNICEF 2012

EL NEN D’HIROSHIMA


Lletra del poeta turc Nazim Hikmet
Arranjament de Pete Seeger
Adaptació de Ramón Casajoana


Per tot arreu us vaig cridant,
però ningú no em pot sentir,
i quan us parlo no em veieu,
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
*
Tenia set anys quan vaig morir
a Hiroshima, fa molt temps.
Encara tinc aquells set anys,
quan els nens moren
no creixen més.
*
Tot el meu cos es va cremar,
amb els ulls cecs em vaig desfer,
tots els meus ossos es van fer pols;
després, el vent s’ho va emportar.
*
Dolços no en vull, no em cal el pa,
no vull arròs, fruites tampoc,
jo no demano res per mi
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
*
El que us demano és que ara lluiteu,
però per la pau, però per la pau,
per tal que els nens de tot el món
puguin créixer, viure i jugar.

                               Qualsevol nit pot sortir el sol - Jaume Sisa 
 
Videoclip amateur de la canço de'n Jaume Sisa.
http://sergiesgleas.tumblr.com
 
La infància té les seves pròpies maneres de veure, pensar i sentir; res hi ha més insensat que pretendre substituir-les per les nostres. Jean Jacques Rousseau

 


divendres, 9 de novembre del 2012

"No hi ha acció sense emoció", Victòria Camps, Premio Nacional d'assaig 2012

 "Governar les emocions és adquirir maduresa moral" Victòria Camps
VictòriaCamps, catedràtica del Departament de Filosofia de la UAB, ha estat guardonada amb el Premi Nacional d'Assaig d'enguany per l'obra El gobierno de las emociones.
El guardó, que atorga el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, reconeix la millor obra assagística publicada al llarg de l'any 2011 i està dotat amb 20.000 euros.
A El gobierno de las emociones (Herder Editorial), Camps estudia les emocions per descobrir-nos que els afectes no són contraris a la racionalitat sinó que, ben al contrari, només a partir d'ells s'explica la motivació per actuar racionalment. Únicament un coneixement que armonitzi raó i el sentiment incita a assumir responsabilitats morals.
Camps es va llicenciar en filosofia per la UB i es va doctorar també en filosofia per la UAB, on va esdevenir catedràtica de filosofia moral i política el 1985. Va realitzar sengles estades al Hastings Center i a la Universitat de Chicago, als Estats Units. Exerceix la docència a l'Autònoma des de 1972 i va ser vicerectora de Relacions Internacionals entre 1990 i 1993. El 2011 va ser reconeguda amb el premi "Amic dels Amics" de l'Associació d'Amics de la UAB.
Ha estat membre del Consell Audiovisual de Catalunya i va ser senadora de 1993 a 1996 pel PSC. Va presidir la Fundación Alternativas entre 1996 i 2001. Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i del Comitè de Bioètica d'Espanya, així com membre del Comitè de Bioètica de Catalunya.
És autora de nombroses publicacions, principalment sobre ètica, i ha rebut distincions com el Premi Internacional Menéndez Pelayo, el Premi Josep Maria Lladó a la llibertat d'expressió, el Premi al Mèrit en l'Educació de la Junta d'Andalusia o la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari. Entre les seves obres, a més d'El gobierno de las emociones, destaquen Virtudes públicas (Premi Espasa d'Assaig), El siglo de las mujeres, Una vida de calidad, La voluntad de vivir, Creer en la educación i El declive de la ciudadanía.
 Victòria Camps, El govern de les emocions, Herder, 2012
Quin lloc ocupen la vergonya, la por, la compassió, la confiança o l'autoestima en la formació de la personalitat moral? Ens governen les emocions? Són positives per al discurs polític? Seria ètica una sobirania del sentiment? Victòria Camps fa un estudi de les emocions per descobrir que els afectes no són contraris a la racionalitat, sinó que, per contra, només des d'ells s'explica la motivació per actuar racionalment. Només un coneixement que harmonitzi raó i sentiment incita a assumir responsabilitats morals. 
El govern de les emocions analitza l'educació sentimental i el saber moral. Per a Camps, "el bé és el que ens atrau i el mal, el que rebutgem. El que passa és que les tendències no sempre coincideixen amb el que hauríem d'acceptar com o rebutjar com a mal. En l'ètica es produeix una barreja entre la raó i l'emoció. És important que hi hagi un filtre racional que ens permeti governar els desitjos i les emocions que, ens portarien, per si soles, cap a una distinció entre el bé i el mal excessivament subjectiva i egoista ".
La nostra època sembla haver descobert la importància de les emocions. L'ésser humà no és únicament raó, sinó passió i sentiment, la nostra intel·ligència és “emocional”, ja que el que ens mou a actuar no són els raonaments intel·lectuals sinó els desitjos. Hi ha molta veritat en totes aquestes afirmacions que, d'altra banda, no són originals ni noves. Els filòsofs, en referir-se a l'ètica, mai van oblidar el paper de les passions i dels sentiments, encara que potser sigui cert que la tendència dominant va ser la de donar prioritat a la raó entenent que la seva comesa era la de dominar a les passions. En definitiva, l'ideal il·lustrat de l'ésser humà com ésser racional és deutor d'una confiança excessiva en la capacitat racional humana.

És convenient que pensem de nou el lloc que la raó i les emocions ocupen en la formació i el desenvolupament de la consciència moral. Malgrat que vivim en un temps d'explosió de les emocions, certs sentiments com el de vergonya o compassió han estat marginats del pensament moral, la qual cosa repercuteix en la dificultat d'inculcar les normes socials més bàsiques. 

CITES 
"l'ètica o la moral s'han d'entendre no només com la realització d'unes quantes accions bones, sinó com la formació d'una ànima sensible". 
"la raó no capacitat per convèncer-nos que siguem decents" 
"Educar emocionalment implica tant determinar què ens ha d'emocionar, com la mesura en que ens hem d'emocionar".
"els sentiments ens mouen a actuar, no la raó".


Les pròpies emocions tenen una distribució social que és reflex de les desigualtats que encara subsisteixen.