Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

divendres, 25 de gener del 2013

BCNegra 2013


BCNegra 2013 arriba a Barcelona des de l’1 de febrer al 9. Durant 10 dies tots els amants de la novel·la negra, la ficció, la intriga, la criminologia i aquells que vulgueu aprendre en una de les taules rodones, tenim l’oportunitat de gaudir d’un programa molt extens i variat.
En aquesta BCNegra 2013 hi seran presents Salvo Montalbano, Petra Delicado, Ricardo Méndez, Bevilacqua i Chamorro.


La corrupció política, les màfies internacionals, la precarietat, la tensa situació social a Grècia, els tancaments de llibreries. Aquests seran alguns dels temes de la trobada sobre la novel·la negra de Barcelona, BCNegra, que se celebrarà de l'1 al 9 de febrer. La crisi es reflectirà també en el moderat nombre d'autors internacionals presents. Sí que serà a Barcelona per rebre el premi Carvalho la pionera del gènere a Suècia Maj Sjöwall, de qui es publicarà aquests dies la desena entrega de la seva clàssica sèrie sobre l'inspector Martin Beck. I davant la impossibilitat, any rere any, de portar el sicilià Andrea Camilleri, per motius de salut, la compensació serà aquesta vegada una exposició, a la Biblioteca Jaume Fuster, dedicada al pare del policia Salvo Montalbano a càrrec de Joaquim Noguero. 
Maj Sjöwall i Per Wahlöö
  Hi participaran, més de 60 autors: Maj Sjöwall, que amb el seu marit, Per Wahlöö, mestres de Henning Mankell o Stieg Larsson. Franz Delplanque, Flavio Soriga, Yasmina Khadra, Santiago Roncagliolo, Anne Holt, Antti Tuomainen, Unni Lindell, Nele Nehuhaus, Kristina Ohlsson, són alguns dels estrangers que estaran a Barcelona. 

Entre els espanyols, Aro Sáinz de la Maza, Dolors Rodó, Carles Quílez, Lorenzo Silva, Maruja Torres, José Sanclemente, Berna González Harbour, Javier Abasolo, Jon Ibarretxe, Víctor de l'Arbre, Begoña Huertas, Javier Cercas, Andreu Martín, Juan Madrid , Alicia Giménez Bartlett ... 

RECURSOS NOVEL·LA NEGRA




Vídeo de promoció de l'exposició bibliogràfica "La novel·la policíaca europea: cuina i territori", sobre la relació de diversos autors amb la cuina i el seu territori, que tindrà lloc el febrer de 2013 a la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, amb motiu de BCNegra. 
  
 "Alguns  homes viuen la novel·la que no han pogut ESCRIURE, altres escriuen la novel·la que no han pogut viure ".Oscar Wilde
 

diumenge, 20 de gener del 2013

2013 ANY SALVADOR ESPRIU

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó. 
 
El 10 de juliol de 2013 es compliran 100 anys del naixement de Salvador Espriu i Castelló a Santa Coloma de Farners. Per tal d'honorar la seva memòria i difondre'n l'obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar designar el 2013 com a Any Espriu. El lema de l'any és "Ens mantindrem fidels".

L'Any Espriu arrencarà el 23 de gener en un acte que es celebrarà al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Xavier Albertí. Serà un espectacle teatral, musical i poètic basat en la vida, l'obra i la figura de Salvador Espriu.

Al llarg de l'any s'organitzaran actes i celebracions de caràcter cultural, cívic i participatiu per difondre i actualitzar l'obra de l' escriptor i per recordar el seu compromís cívic. El programa preveu accions en diversos àmbits: musical, teatral, lectures en veu alta i recitals, festes populars, exposicions, rutes literàries, conferències, promoció de la lectura, cinema i audiovisuals, i activitats acadèmiques, entre altres.

Alguns dels actes destacats són l'exposició "He mirat aquesta terra", que es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'Homenatge popular a Salvador Espriu, que tindrà lloc a Arenys de Mar el mes de juliol.

Consulteu l'enllaç "Nota de premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya" per tenir informació més detallada del programa d'activitats de l'Any Espriu


Biografia



Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista.

El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l'obra que més tard farà. Espriu viu l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.

Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939.

Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera història d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol. 

El seu nom està sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d'arribar a l'Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. És membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.

Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.
 

 ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

(Dins "El Minotaure i Teseu", d'El Caminat i el Mur, 1954) 
 
A vegades és necessari i forçós
 

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat
 Salvador Espriu recita el poema XXV de la Pell de Brau al I Festival de Poesia catalana al Price. (1970)

 Salvador Espriu: No sé si sóc poeta