Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 8 de juny del 2013

LLEGIR, ELS CLUBS

ELS CLUBS DE LECTURA ESTAN LLEGINT

Aquest mes de juny la Biblioteca d'Altafulla tancarà els Clubs de lectura fins el mes de setembre amb les següents lectures:

CLUB DE NOVEL·LA NEGRA 

 P. D. James No és feina de dones (Columna / Edicions 62) / No apto para mujeres (Ediciones B / Suma de Letras).

 
PhyllisDorothy James va néixer a Oxford, Anglaterra, el 3 d’agost de 1920.
Va estudiar a la British School de Ludlow i en la Cambridge High School per a dones, abandonant l’escola als 16 anys per començar a treballar ja que la seva família no tenia molts diners i el seu pare, un inspector d’hisenda, no creia que una dona necessités una educació superior.
Va treballar a hisenda durant 3 anys i com a assistent d’un director de teatre després. El 1941 es va casar amb Ernest Connor Bantry White, un doctor de l’exèrcit amb qui tindria dues filles. El seu marit va tornar de la guerra amb una malaltia mental que li impedia exercir i James va haver de mantenir la família fins a la mort d’Ernest el 1964. James va estudiar administració per a hospitals i entre 1949 i 1968 va treballar per al National Health Service en un hospital de Londres.
El 1968 va aprovar un examen del British Civil Service, i entre 1972 i 1979 va treballar per al Criminal Law Department del Home Office a Londres. Després, entre 1988 i 1993, ho va fer a la direcció de la BBC i en la presidència del Literature Advisory Panell a l’Arts Council d’Anglaterra.
El 1983 va obtenir la Ordre de l’Imperi Britànic Order of the British Empire (OBE) i va rebre el títol de Baronessa James de Holland Park el 1991.
Considerada una de les grans Dames del crim, PD James ha dedicat la seva carrera literària, amb més de vint novel·les, a la novel·la policial. La seva creació més famosa és la del detectiu i poeta Adam Dalgliesh, protagonista de diversos dels seus llibres.
La primera novel·la de PD James, Cubridle la cara, es va publicar el 1962. Gairebé totes les seves novel·les han estat adptadas per a la televisió, destacant les realitzades per a la televisió britànica BBC. 
 
Cordelia Gray no té gaire sort amb les figures paternes de la seva vida. El seu pare l’obliga a portar una infància errant i desarrelada que no permetrà a una noia desperta i intel·ligent com ella estudiar i viure una vida més “normal”. La segona figura paterna és Bernie, l’home que li dóna una oportunitat com a investigadora privada a pesar de la seva joventut. Li ensenya tot el que sap de l’ofici i a pesar de la ineptitud i debilitat d’aquest home, ella acaba per apreciar-lo.
Quan comença la novel·la el pare fa anys que és mort i Bernie acaba de suïcidar-se. La tercera figura paterna és l’home que la contracta per descobrir les causes que portaren al seu fill al suïcidi. Un cas en aparença senzill, però tots coneixem que en aquest tipus de novel·la res és clar, ni senzill. La contrafigura negativa de Bernie és aquest científic que teòricament cerca la veritat mitjançant Cordelia.
Ella té vint-i-dos anys quan comença la recerca per Cambridge de les causes d’un suïcidi que ràpidament és revelarà com un crim. Un crim terrible i amb conseqüències inesperades per a tots els actors de l’auca. La quarta figura paterna és Adam Dalgliesh, el personatge més conegut de l’autora, amb el que finalment Cordelia tindrà un tete a tete ple de perill per a ella. Dos personatges que és reconeixeran mútuament, ella amagant una veritat terrible i perillosa i l’altre conscient que una mentida, de vegades, pot ser millor que una veritat destructiva.

P.D. James pertany a una llarga tradició d’escriptor(e)s de l’anomenada escola anglesa on prima la superfície polida en la narració, però el que acostuma a explicar pot arribar a ser més negre que moltes de les novel·les anomenades així, negres. Aquesta autora sempre m'ha semblat l’última filla avantatjada de la gran tradició de la novel·la enigma anglesa, que tantes hores de gaudi a donat a l’aficionat al gènere, i que tant menystinguda a estat de vegades per alguns aficionats snobs i part de la crítica. com tota bona peça de gènere la lectura d'aquest llibre acaba deixant un regust amarg, amargor que només  deixen les bones novel·les.
 Compartim la lectura el dia 10 de juny a les 19 h. a la Biblioteca d'Altafulla

CLUB D'ASSAIG

Àlex Rovira Celma  La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se, (Pòrtic, 2010)
 
ÀlexRovira i Celma (Barcelona1 de març de 1969), és un escriptor, economista, conferenciant internacional i consultor català. És un dels escriptors espanyols de més prestigi internacional i ha venut a prop de cinc milions de còpies dels seus diferents títols, essent alguns d’ells número 1 de vendes a Espanya i en altres països, tant en llengua espanyola com en altres idiomes. Així mateix, està considerat un dels millors experts en Psicologia del Lideratge a nivell mundial.

Àlex Rovira és llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE, on dirigeix seminaris sobre Innovació, Gestió del Canvi, Gestió del Talent, Gestió de Persones i Pensament Creatiu per a alta direcció d'empreses i/o ONGs. A banda de col·laborar amb aquesta escola de negocis, ho fa també amb altres institucions de gran prestigi acadèmic.

'La Bona Sort' ha estat la seva obra de major impacte internacional, editada en 42 idiomes, amb un èxit sense precedents en la literatura de no ficció, amb més de tres milions de copies venudes els primers dos anys i fou escollit premi Shimpu al millor llibre de l'any 2004 a Japó per unanimitat de crítica, públic i professionals del sector editorial. Era també coordinador d'una col·lecció de l'editorial Aguilar que porta el seu nom i en la que es publiquen assajos, relats i llibres empresarials seus i d'altres autors.

La seva primera novel·la 'L’última resposta', un relat de ficció basat en els descobriments i la vida secreta d’Albert Einstein i escrit en co-autoria amb Francesc Miralles, els va fer mereixedors del Premi de Novel·la Ciudad de Torrevieja el 2009. Aborda diferents registres literaris: tant l’assaig en obres com 'La Brúixola Interior', 'La Bona Vida' o 'La Bona Crisi', com el relat a 'La Bona Sort', 'Els Set Poders' o 'El Laberint de la Felicitat' o 'Un Cor ple d’Estrelles', la ficció empresarial en el cas dEl Benefici', o la novel·la com és el cas de 'L’Última Resposta'.

En la seva activitat com a conferenciant imparteix sessions a públic general o empresarial i les seves temàtiques inclouen continguts relacionats amb la psicologia, la filosofia, la sociologia i la gestió empresarial, essent un ponent destacat en rellevants fòrums d'Europa, Amèrica i Àsia. Col·labora també habitualment amb diverses fundacions i organitzacions no governamentals.

El llibre està estructurat en 29 capítols en forma de cartes on l’Àlex Rovira s’adreça al lector i el fa pensar sobre un concepte, una idea, per tal que s’adoni de tot allò positiu que pot extreure d’una crisi, sigui aquesta de la naturalesa que sigui. A més, el llibre està ple d’exemples de persones que han patit situacions extremes a les seves vides i que, malgrat tot, han sabut aprofitar aquest moment per sortir-se’n, reinventant-se a si mateixos i sense defallir davant les adversitats.
No, no es tracta d’un llibre d’autoajuda en el sentit d’incloure-hi receptes a seguir per superar la crisi. Jo el definiria més aviat com a un llibre de filosofia on l’autor ens presenta la seva manera d’entendre la vida, amb idees que poden generar discussió. Per això, és un llibre que recomano que es llegeixi juntament amb altres lectors, per compartir i debatre pensaments. Segur que tindreu tertúlies força interessants. I és que és un llibre que dóna molt de joc, fa pensar (cosa de vegades difícil en els llibres d’avui en dia) i això s’agraeix, encara que no es comparteixin moltes opinions que exposa l’Àlex Rovira.
I és que l’autor, que amb aquest volum completa la fins ara trilogia dels exitosos llibres La Bona Vida o La Bona Sort, pretén fer-nos reaccionar davant de qualsevol moment advers que segur patirem a la vida per aprofitar-lo i resorgir enfortits. Així, perdre un ésser estimat o que el nostre projecte fracassi no ha de ser forçosament negatiu. Si comencem a comprendre que la mort, el dolor o les adversitats formen part de les nostres vides i que tots, tard o d’hora, en patirem, ens serà més fàcil entomar aquestes situacions i superar-les quan vinguin, així com evitar quedar-nos estancats i paralitzats per la por a què succeeixin. Una vegada vaig sentir l’Eduard Punset dir que l’home no és feliç perquè sempre està pensant en què li pot passar en el futur, sense viure el present. Un cop siguem capaços de viure sense por al futur, podrem gaudir del que tenim en aquests moments.
En definitiva La Bona Crisi és un llibre que convida a la reflexió i que, segur, us aportarà una altra visió dels vostres fracassos i adversitats. Que tingueu una bona lectura i, en els temps en què estem, també una bona crisi!
Font:

 Compartim la lectura el dia 12 de juny a les 19 h. a la Biblioteca d'Altafulla

CLUB DE LECTURA ADULTS 
 Claudio Magris El viatjar infinit, (Edicions 1984)/ El infinito viajar, (Anagrama)
 
Nascut a Trieste l’any 1939, Magris ha estat professor de literatura germànica a les universitats e Torí i Trieste i altres universitats alemanyes, i també ha donat classes de literatura europea al Collège de France i conferències i seminaris en universitats d’arreu del món. És membre de nombroses Acadèmies i ha estat reconegut amb diversos guardons literaris, entre ells vuit doctorats Honoris Causa, el Prix du Milleur Livre Étranger (1990), el Premi Strega (1997), el Praemium Erasmianum (2001), el Premio Reino de Redonda (2003), el Príncep d’Astúries (2004), el Österreichischer Staatspreis für Europäische Literatur (2005), el Premio Kythera (2007); el Premi Terenci Moix per tota una carrera (2008); el Walter-Hallstein-Price (2008); i el Friedenspreis des Deutschen Buchhandels (2009). Entre la seva bibliografia destaquen els següents títols: El mito habsbúrgico de la literatura austriaca moderna (1998);  Lejos de dónde: Joseph Roth y la tradición hebraico-oriental (1971); Ítaca y más allá (1982); El anillo de Clarisse: tradición y nihilismo en la literatura moderna (1984); Conjeturas sobre un sable (1984-1986-1992); El Danubi (1986); l’obra de teatre Stadelmann (1988);  Il Conde (1993); Le Voci (1994-1996); Microcosmos (1997); Utopía y desencanto. Historias, esperanzas e ilusiones de la modernidad (1999); La exposición (2001); Essere già stati, 2001; A cegues (2005); El viatjar infinit (2008); Vostè ja ho entendrà (2007); La història no s'ha acabat (2008) i Alfabets (2008).

Magris és, des de fa 43 anys, col·laborador del diari Corriere della Sera i de nombroses revistes italianes i europees.
 
El viatjar infinit és un esplèndid quadern de viatges, ple de tinta i vida viscuda: el diari d'un cos en moviment que juga a descobrir, conèixer i escoltar, i sobretot a compartir. I d'aquí neix l'encant. Un relat de vint anys de viatges, del 1981 al 2004. Ens trobem caminant de la mà de l'autor pels camins de l'Iran o de Tasmània sense haver-hi estat mai. Des de la Manxa del Quixot fins al Petersburg de Raskolnikov, des del castell de Ludwig de Baviera fins a l'escrivania d'Arnold Shönberg. De Londres a Sicília. A Berlín, on Magris discuteix amb Günter Grass. A la Xina, al Vietnam... Viure, viatjar, escriure. Ens reconeixem com a viatgers que de sobte se senten fascinats i ferits pels llocs i les persones i que, finalment, intenten resistir-se contra la desintegració buscant la vida plena.
Però si El viatjar infinit mereix tots el respecte és per un Prefaci exemplar que mereix convertir-se en referència dels amants de la literatura contemporània. En ell, Magris estableix una comparació entre viure, identificat amb el viatge, i escriure, de tal manera que "el viatge sempre recomença, sempre ha de recomençar, com l'existència, i cada anotació seva és un pròleg; si el recorregut pel món es trasllada a l'escriptura, aleshores es prolonga en el pas de la realitat al paper: escriure apunts, retocar-los, esborrar-los parcialment, redactar-los de nou, canviar-los de lloc, variar-ne la disposició".  Evidentment, Magris es refereix a una concepció moderna i oberta de la novel·la, permeten aquesta narrativa aglutinadora i en constant reconstrucció i ampliació. És més, aquesta teoria que Magris practica esdevé al seu parer el signe del nostre temps i de la literatura més interessant, la que sap copsar millor les contradiccions de l'home modern: "la narrativa més autèntica potser és la que parla no pas a través de la pura invenció i ficció, sinó agafant directament els fets, les coses, les transformacions boges i vertiginoses que, com diu Kapuscinski, impedeixen captar el món en la seva totalitat i oferir-ne una síntesi, i només permeten copsar-ne fragments, com un reporter en el caos de la batalla". Un gran referent, sens dubte.
Compartim la lectura el dia 20 de juny a les 19 h. a la Biblioteca d'Altafulla