Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimarts, 30 de juliol del 2013

L'essencial és invisible als ulls. Antoine De Saint-Exupéry

El dia Internacional de les Poblacions Indígenes


9 d’agost

L’ONU considera indígenes els descendents de les persones que habitaven un país o una regió geogràfica en el moment en què arribaren poblacions de cultures o orígens ètnics diferents, que es convertiren més tard en el grup dominant mitjançant la conquesta, la ocupació, la colonització o per altres mitjans.
Tema 2013: «Pobles indígenes construint aliances: En honor als tractats, acords, i altres acords constructius»
El Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món va ser establert per l'Assemblea General, el 23 de desembre de 1994, en la seva resolució A/RES/49/214 en què decideix que se celebri el 9 d'agost de cada any durant el Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes del Món (1995 - 2004).
El 2004, l'Assemblea va proclamar un Segon Decenni Internacional, del 2005 al 2015, amb el tema «Un decenni per a l'acció i la dignitat».
El tema central del Dia Internacional d'aquest any és «Pobles indígenes construint aliances: En honor als tractats, acords, i altres acords constructius».
El tema d'enguany vol subratllar la importància dels tractats entre els Estats, els seus ciutadans, i els pobles indígenes, que tenen com a objectiu reconèixer i defensar els seus drets i les seves terres, i establir un marc de convivència i de relacions econòmiques. Els acords també defineixen una visió política de diversos pobles sobirans vivint en un mateix territori, d'acord amb els principis d'amistat, cooperació i pau.
  

 Els pobles indígenes en el món
Les societats indígenes van des d’aquelles que han estat exposades de manera significativa a la colonització o expansió d’altres societats fins a les que encara romanen en un relatiu aïllament de qualsevol influència externa.L’estimació exacta de la població total dels pobles indígenes del món és molt difícil de recopilar, donades les dificultats d’identificació, les diferències i deficiències de les dades dels censos disponibles Segons estimacions recents, es calcula una població indígena de 300 milions  a 350 milions , el que equivaldria a un 6% de la població mundial total. Aquesta població es distribueix en almenys 5.000 pobles diferents en més de 72 països. Aquestes poblacions sobreviuen en grups que van des de només unes poques dotzenes de persones a centenars de milers. Moltes han patit un descens dramàtic de la seva població, fins i tot la seva extinció, i segueixen sent amenaçades en moltes parts del món. Alguns pobles indígenes també han estat assimilats per altres poblacions o han estat objecte de molts canvis: pèrdua permanent de la llengua, de terres, pertorbacions en les formes de vida tradicionals a causa de la contaminació de les aigües i terres… En alguns casos però, les poblacions indígenes estan experimentant una recuperació o expansió.
 Orgullosos, no primitius


Es presenta a l'Índia un nou curt que mostra la riquesa de les vides dels pobles indígenes com a part de la campanya Orgullosos, no primitius.
El vídeo, de només trenta segons, pretén qüestionar les preconcepcions que prevalen i que presenten als pobles indígenes i tribals com a pobres, "endarrerits" o "primitius", tan profundament arrelades entre els representants del Govern, la indústria i els mitjans.
El provocatiu missatge del film (en anglès), "Sense pobresa, sense bombes, sense contaminació, sense corrupció, sense presons, sense sistema de castes, i la gent els crida primitius?" Ofereix una imatge dels pobles indígenes real, com persones que tenen tots els motius del món per sentir-se orgullosos de les seves maneres de vida.
 En el curt es pot veure a indígenes dongria kondhs i baigas de l'Índia, awás, waiapis i enawene nawes del Brasil i boiximans de Botswana.
Selvi, una dona korumba de Tamil nòduls, va dir a Survival: "Si tinc terra puc conrear aliment. No estem molt interessats en els diners perquè porta coses dolentes. Si tinc terra, puc tenir una bona vida. Vull nostre bosc per l'aire, l'aigua i la llenya ".
Per la seva banda, Davi Kopenawa, portaveu del poble indígena yanomami al Brasil, va expressar: "No som pobres o primitius. Som molt rics. La riquesa està en la nostra cultura, en el nostre llenguatge i en la nostra terra. No necessitem diners o possessions. El que necessitem és respecte: respecte per la nostra cultura i respecte pels nostres drets territorials ".
A tot el món, els pobles indígenes i tribals que viuen en les seves pròpies terres amb llibertat per prendre les seves pròpies decisions sobre les seves vides, prosperen. En contrast, els pobles indígenes que han estat expulsats de la seva terra o que ja mai tindran accés als seus recursos estan, sovint, condemnats a esdevenir els més pobres d'entre els pobres i viure als marges de la societat.
Font:  

 
"El ser humano forma parte de un todo que llamamos Universo. Piensa y siente por sí mismo, como si estuviera separado del resto; esto es como una Ilusión Óptica de la Conciencia. Esa Ilusión es una cárcel que nos circunscribe a las decisiones personales y al afecto a las personas más cercanas. Hay que traspasar sus muros y ampliar ese círculo para abrazar a todos los seres vivos y a la naturaleza en su esplendor. ALBERT EINSTEIN".

diumenge, 28 de juliol del 2013

«El misteri és l'element clau en tota obra d'art». LUIS BUÑUEL

 Luis Buñuel
“Encuentro falaces y peligrosas todas las ceremonias conmemorativas, todas las estatuas de grandes hombres. ¿Para qué sirven? Viva el olvido. Yo sólo veo dignidad en la nada».

Aquest dilluns, 29 de juliol, fa 30 anys que va morir el realitzador Luis Buñuel.
Luis Buñuel, el pare del cinema surrealista, va començar la seva carrera cinematogràfica l'any 1929 amb "Un chien andalou" treballant estretament amb Salvador Dalí.
Considerat un dels directors més subtils i controvertits de la història del cinema, amb "L'edat d'or" (1930) va fer una crítica mordaç de l'Església i de les classes mitjanes. Va rebre nombrosos premis, incloent-hi el de Millor Director al Festival de Canes l'any 1950 per "Los olvidados" i la Palma d'Or del mateix Festival l'any 1961 amb "Viridiana", que va ser prohibida a Espanya.
Gran part de la seva carrera es va desenvolupar a França, on va tornar després de la seva estada a Mèxic.
 
«Si la película es demasiado corta, meteré un sueño».Luis Buñuel

Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic. Alguns el consideren com el més gran director de cinema espanyol



Vinculat intel·lectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema. Instal·lat a París (1925), fou ajudant del director francès Jean Epstein (1926-28) i realitzà el primer film (Un chien andalou, 1928) en col·laboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme. El film següent, L’âge d’or (1930), en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol. Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes (1932). Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana. Durant l’exili als EUA (1939-46) fou artísticament poc productiu; fou redescobert amb el film mexicà Los olvidados (1950) al festival de Canes. Resident a Mèxic, realitzà Subida al cielo (1951), Él (1952), Ensayo de un crimen (1955), etc. A partir del 1955 inicià una prestigiosa carrera internacional: Cela s’appelle l’aurore (1955), Nazarín (1958), Viridiana (1961) —que guanyà el gran premi del festival de Canes: representava oficialment Espanya, però en fou prohibida la circulació—, El ángel exterminador (1962), Le journal d’une femme de chambre (1963), Belle de jour (1966), La voie lactée (1968), Tristana (1970), Le charme discret de la bourgeoisie (1972, Oscar a la millor pel·lícula estrangera), Le fantôme de la liberté (1974) i Ese oscuro objeto del deseo (1978). La seva personalitat poderosa és producte d’una feliç síntesi cultural de la tradició realista ibèrica (la picaresca, Rojas, Quevedo, Goya, Pérez Galdós, Valle-Inclán) i de la subversió moral surrealista. 
«La ciencia no me interesa. Ignora el sueño, el azar, la risa, el sentimiento y la contradicción, cosas que me son preciosas».

 FILMOGRAFIA
Un perro andaluz
La edad de oro
Las Hurdes-Tierra sin pan
La hija de Juan Simón
Don Qintín el amargao
¿Quién me quiere a mí?
¡Centinela, alerta!
España 1936
Gran Casino
El gran calavera
Los olvidados
Susana / Demonio y carne
La hija del engaño
Una mujer sin amor
Subida al cielo
El bruto
El
Abismos de pasión
Robinson Crusoe
La ilusión viaja en tranvía
El rio y la muerte
Ensayo de un crimen/ La vida criminal de      archibaldo de la Cruz
Así es la Aurora
La muerte en el jardín
Nazarín
Los ambiciosos
La joven
Viridiana
El ángel exterminador
Diario de una camarera
Simón del desierto

Bella de día
La vía láctea
Tristana
El discreto encanto de la burguesía
El fantasma de la libertad
Ese oscuro objeto de deseo


Font:
http://www.cbcvirtual.com/2_Bunuel.html
 
Enmig d’unes històries més o menys convencionals, sorgeixen elements sorpresa que descol•loquen a l’espectador, que encenen alguna cosa al seu cap fent-li pensar, que trastoca la lògica a la qual estem acostumats. Tot plegat fa d’aquests films unes creacions personals, interessants i contradictòries. Buñuel converteix allò quotidià en estrany i absurd. El tractament que trobem és desmitificador, antiburgès i escèptic, sempre amb el seu característic sentit de l’humor. Tots aquests trets provenen de la seva experiència en el grup surrealista parisenc, no pas d’un canvi o un interès nou.
Buñuel utilitza un guió previ, és a dir, ja no ens trobem en l’època del surrealisme més pur, però es permet introduir canvis durant el rodatge, afegir elements imprevistos que no tenen cap explicació clara. El cineasta segueix clarament l’essència del surrealisme, amb pràcticament la mateixa intencionalitat, encara que es presenti embolcallat, segurament, d’una manera més accessible per al públic general. En definitiva, es tracta d’una manera nova de mostrar les idees que sempre l’han interessat.

Llibres favorits de Buñuel

Malgrat haver escrit algunes obres literàries, Buñuel es considerava "ágrafo", el que no li va impedir ser un lector incansable al llarg de tota la seva vida. Alguns dels seus llibres favorits, segons ell mateix va afirmar en diverses ocasions, eren:

Alguns d'aquests llibres van ser adaptats al cinema per Buñuel i uns altres li van servir com documentació o inspiració per a les seves pel·lícules.

ELS LLIBRES de LUIS BUÑUEL


http://www.lacentral.com/recorridos?idr=54080
http://www.cineparaleer.com/libros/item/1059-el-sistema-estetico-de-luis-bunuel
BUÑUEL NO NATO
(Les pel · lícules que no va fer)
CITES
 
El cine es un arma maravillosa y peligrosa, si la maneja un espíritu libre. Es el mejor instrumento para expresar el mundo de los sueños, de las emociones, del instinto. El cine parece haberse inventado para expresar la vida subconsciente, que tan protundamente penetra, por sus raíces, la poesía. 
Las dos experiencias que más me han marcado son: mi estancia con los jesuitas -la más grande limitación- y mi ingreso en el grupo surrealista -la libertad más grande-. Mi vida se ha desarrollado a la sombra de ese conflicto.

Me gustaría hacer documentales psicológicos. Desarrollaría en escena un nuevo tipo de terror o su sinónimo humor y a ratos una extraña poesía, producto de esos dos sentimientos.

Sé que lo mío es estéril, pero no puedo traicionarme a mí mismo.

Si mientras escribo el guión de una historia me hace reír también al día siguiente, lo conservo; si no, es mala. Luis Buñuel
 

¿Buñuel!, La mirada del siglo


 
 
«No hay gran cosa que decir de la muerte cuando se es ateo como yo. Habrá que morir con el misterio». Luis Buñuel

dissabte, 20 de juliol del 2013

BIBLIOMAR


INAGURACIÓ BIBLIOMAR
Biblioteca d'Altafulla

DIA 23 JULIOL
HORA 18 h.
LLOC VORA MAR (PLATJA)
Activitats infantils/ contacontes/ taller pintura de cares/tastet gelats

Organitza: Biblioteca d'Altafulla
Col·laboren: Pepi Miró/Susanita Pinzeles/ Gelateria La Perla

BIBLIOMAR
Des de el 23 de juliol al 30 d'agost
horari: Dilluns-Dimecres-divendres de 10-14h.

La Biblioteca d'Altafulla enguany inagura un nou servei a la platja
La BiblioMar
 
Les biblioplatges i bibliopiscines posen a disposició dels banyistes materials per a diverses edats i interessos: novel·la curta, còmics, contes, revistes i diaris, un tipus de document que permet la lectura ràpida. També s'ofereixen activitats com ara tallers, xerrades i narracions de contes. Per utilitzar tota aquesta oferta, l'usuari només ha de presentar algun document que l'identifiqui.
OBJECTIUS
Crear nous lectors i associar la lectura amb el temps de lleure són els principals objectius d'aquests serveis d'estiu.
Promocionar els serveis bibliotecaris estables de la localitat.
Fomentar l'hàbit lector en família.
Les biblioteques municipals t'apropen la lectura allà on siguis. Amb aquest objectiu, seleccionen del seu fons les obres adients per traslladar als llocs més freqüentats pels ciutadans i atreure nous usuaris.
També hi trobareu diaris, revistes i uns altres 500 documents, entre els quals hi ha novel·les curtes, còmics, llibres infantils i juvenils o literatura estrangera.
Aquest estiu tant si t’oblides el llibre a casa, com si te’l portes, degusta lectura mentre escoltes les onades. Un servei de biblioteca, ofereix lectura a peu de platja a Altafulla.
De vegades pensem, mentre ens estem preparant la bossa per anar a platja, d’agafar algun llibre per degustar la lectura, mentre amb els peus fem córrer la sorra d’un costat a un altre i escoltem la banda sonora de la fressa de les onades. La llàstima és que quan tenim aquesta idea, ens fuig i no torna, i ens oblidem el llibre a casa.

I és que precisament hi han algunes biblioteques que no queden al costat de la platja. Justament per això, i per acostar la lectura als més joves, arriba a la platja d'Altafulla, la BiblioMar.
 TALLERS BIBLIOMAR
Tots els divendres de 12-13 h farem tallers per nens de 8-11 anys, a càrrec de Laura Gómez Clemente.
Cal inscriure's a la Biblioteca Municiapal o la la BiblioMar
Recordeu que el préstec i la consulta de llibres a les biblioplatges és gratuït per a tots els usuaris de les platges.
Horari: Matins dilluns dimecres i divendres, de 10 a 14 h

Lloc: BiblioMar 
Adreça: Voramar (al costat de cal Vitali)
Durada:  Des de el 23 de juliol fins al 30 d'agost
Ho organitza: Biblioteca Municipal d'Altafulla- Regidoria de Cultura

dijous, 4 de juliol del 2013

"Dic en el silenci el nom del no-res. " Salvador Espriu 100 anys

"Les paraules importen molt poc, si no porten, a curt termini, a una acció contra el poder." 
La commemoració del centenari del naixement de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farnés 1913 - Barcelona 1985) pot ser una bona excusa per apropar-se a l'obra d'aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots, per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada. 
 
T’apassionaves massa per tu, per poder comprendre el crit i el misteri d’altres existències.” Salvador Espriu

L'home. Apunt biogràfic

Salvador Espriu i Castelló neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari. La família, però, provenia d’Arenys de Mar, població a la qual va passar molts estius durant la infància.
Dos fets el van marcar per sempre: les morts d’una germana i un germà, així com la llarga convalescència d’un xarampió que el va prostrar al llit durant tres anys, temps que dedicà a la lectura i a jugar amb titelles.
L’any 1929 Espriu, junt amb la família, visita Sevilla durant la Setmana Santa. L’espectacularitat dels actes religiosos i les processons li van desvetllar una fascinació per la litúrgia catòlica, que es reflectirà posteriorment en els seus textos.
Espriu comença els estudis a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amb qui mantindrà una estreta amistat, així com els escriptors Carles Riba i Ferran Soldevila, entre d’altres. El 1931 publica la seva primera novel·la en català, El Doctor Rip, que la crítica va rebre amb grans elogis, tot considerant-lo un escriptor precoç.
L’autor s’aboca profundament a la vida universitària i esdevé el centre de les tertúlies literàries que s’organitzen a la seva facultat. Amb la publicació de Laia, l’any 1932, i la posterior d’Aspectes, el 1934, es va apartar dels corrents noucentistes per destacar com a narrador que es movia entre la sàtira i el lirisme.
L’any 1933, juntament amb altres alumnes i professors de la Universitat de Barcelona, fa un creuer per la Mediterrània que l’acosta als clàssics i li referma la passió per l’egiptologia. L’any 1935 es llicencia en Dret i el 1936 en Història Antiga.
L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936 li provoca un trencament personal. La dictadura, que va comportar l’abolició de les institucions catalanes i la repressió de la llengua, li arrabassa el futur i l’obliga a viure en un “exili interior” que no el farà renunciar a la literatura.
La mort del pare, l’abril de 1940, l’obliga a fer-se càrrec de la família i Espriu comença a treballar de passant de notari. En aquesta època centrarà la seva producció literària en la poesia, per evitar la censura. La publicació de Cementiri de Sinera farà néixer el seu mite més representatiu.
La primera meitat dels anys cinquanta és clau per a la producció poètica d’Espriu. Publica Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del laberint. L’autor hi reflecteix la seva obsessió per l’oblit i el no-res, fins a convertir la meditació sobre la mort en el tema central de la seva obra poètica.
Els seus textos impacten dins la cultura popular gràcies a les versions que en fa el cantant Raimon als anys seixanta. Malgrat defugir tota mena d’actes públics, firma manifestos i participa en protestes com la Caputxinada. El compromís d’Espriu envers la llengua i la cultura esdevé un model per a la societat catalana.
Els últims anys de vida es va recloure a casa, on corregia les seves obres amb minuciositat. Després de rebre nombroses distincions, que el destaquen com a escriptor referent de Catalunya, mor el 22 de febrer de 1985. La darrera paraula que va escriure fou “Verdi”, de qui era un fervent admirador.

Salvador Espriu i Castelló és considerat un dels escriptors catalans més significatius del segle XX. Guardonat amb diversos premis i traduït a nombrosos idiomes, va tenir una alta implicació amb la llengua i la cultura, amb l’objectiu de “salvar-nos els mots”. Espriu és també el creador de Sinera - anagrama d’Arenys - un dels mites de referència de la literatura catalana.
En aquesta guia oferim una selecció de recursos disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.
Bona lectura!

"Jo no sóc un escriptor d'hores perdudes, sinó tan sols un escriptor i, per tant, un home absolutament perdut". 
"He donat la meva vida pel difícil guany
d'unes poques paraules despullades."