Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 23 de novembre del 2013

La bona escriptura no té sexe, és simplement bona. Elena Poniatowska

"El mejor libro es el que voy a hacer, porque si no ya no escribiría".
 Elena Poniatowska

Elena Poniatowska, Premi Cervantes 2013

 
L'escriptora mexicana Elena Poniatowska ha guanyat el premi Cervantes 2013, considerat el guardó més important de les lletres hispanes.Narradora i assagista mexicana d’origen francès creadora d’un ric món de ficció, relacionat sempre amb els esdeveniments, moviments socials i personatges del Mèxic contemporani; en la seva labor periodística va intentar aplicar les tècniques del nou periodisme nord-americà.

Elena Poniatowska va néixer a París el 1932.Integrant d’una antiga família de la noblesa polonesa (i neboda de la llegendària poeta Pita Amor), va néixer a França, va arribar a Mèxic amb deu anys d’edat i va obtenir la ciutadania molts anys després, en 1969. Després d’estudiar al seu país d’adopció i a Estats Units, en 1953 va iniciar la seva carrera com a periodista, professió que va exercir sempre i li va servir de punt de partida per diverses de les seves obres testimonials. Per aquesta època es va unir a la causa feminista i a l’esquerra política.
Al llarg de la seva trajectòria va conrear variats gèneres: novel·la, assaig, testimoniatge, crònica, entrevista i poesia. Tots els seus llibres guarden una constant temàtica i configuren un entramat que adona del present mexicà: se centren en la societat, les relacions entre homes i dones, el treball i la desocupació, el prevalecent racisme, els costums i tradicions del país, les tragèdies nacionals (com el terratrèmol de 1985) o el paper de la dona.

Lilus Kikus (1954) va ser la seva obra inaugural, escrita sota la tutela de J. J. Arreola. En 1963, amb il·lustracions d’Alberto Beltrán, va publicar Tot va començar el diumenge, reunió de relats-cròniques sobre la vida dominical dels habitants de la ciutat. Fins a no veure’t Jesús meu (1969) és el divertit relat costumista de les peripècies d’una empleada domèstica.
La nit de Tlatelolco (1971) ofereix un brillant exercici periodístic sobre la matança d’estudiants ocorreguda el 2 d’octubre de 1968 a la ciutat de Mèxic. En Volgut Diego, t’abraça Quiela (1978), recrea la relació entre els pintors Diego Rivera i Angelina Beloff. De nit véns (1979) és una amena rondalla sobre una dona polígama. Amb Tinísima (1992) va retre homenatge a la fotògrafa d’origen italià Tina Modotti. També va dedicar assajos a Gabriel Figueroa, Juan Soriano i Octavio Paz.
La seva obra té un  caràcter actiu, que incita al canvi i convida a una presa de consciència sobre els desposseïts, els nens del carrer i les dones, entre múltiples i significatius grups humans de la realitat contemporània mexicana. Amb La pell del cel (2001) va obtenir a Espanya el premi Alfaguara de Novel·la. En 2005 es va publicar El tren passa primer; amb aquesta novel·la, que té com a protagonista a un líder sindical ferroviari, Elena Poniatowska es va fer mereixedora del XV Premi Internacional Ròmul Gallecs (2007). En 2011, l’escriptora va obtenir el premi Biblioteca Breu de l’editorial Seix Barral per la seva novel·la Leonora, sobre la vida de la pintora Leonora Carrington.

Autora de més de 40 llibres, destaquen 'Hasta no verte Jesús mío', sobre la vida d'una soldat mexicana, Premi Mazatlán de novel·la 1970 o 'La piel del cielo', guanyadora del Premi Alfaguara de novel·la 2001 i del premi que atorga la Xina a la millor novel·la de parla hispana el 2002.
CITES 
- "No escribo sobre mis estados de ánimo o sobre si mi alma está en estado de zozobra o no, sino más bien sobre la realidad mexicana, porque creo que en México hay muchísimas cosas por descubrir todavía, muchos territorios por descubrir, y además porque también creo que es importante documentar lo que sucede en mi país".

- "Yo siempre he escrito sobre la gente más alejada a mí porque es la que más me interesa, es de la que no sé nada y la que me ofrece cosas que me sorprenden, me deslumbran".

- "El deber de un intelectual es escribir lo mejor que pueda y hacer su tarea lo mejor que pueda y adquirir un compromiso con lo que se ha propuesto".

- "La moral es dejar en paz a los demás, hacer lo que ellos quieran y como puedan. Ayudarlos, sí, pero no imponer una serie de principios o de reglas. La moral es nada más no hacerle daño al otro".

- "Yo creo que se puede hacer ficción a partir de una realidad social, creo que no hay ficción, salvo la ciencia ficción, que no esté basada en la realidad".

- "La escritura viene en la vida, de la observación de todos los días, de estar escuchando a los demás y de estar tirando mucho al cesto de la basura las cosas que no salen bien. Pero es un trabajo, una disciplina".

- "Los libros son parte de la vida interior de cada ser humano. Tener un libro al lado de la cama es tener un amigo, un consejo y un apoyo seguros".

- "Creo que escribir es una especie de psicoanálisis. Porque, quiérase o no, se escribe lo que le sucede a uno, entonces en la mañana puede uno escribir lo que le sucedió en la noche o el día anterior. Y vaciarse de rencores, vaciarse de odios, decepciones y de traiciones también". 

"Yo he puesto mucho de mí en las novelas, entonces creo que puedo seguir haciéndolo en novelas. Uno va poniendo cachitos de lo que uno vive. De lo que uno experimenta".


 

"El éxito es un ratito. Uno nunca consigue nada". 

LECTURES CLUBS


CLUB NARRATIVA

El llibre: Que ningú no et salvi la vida, FLÀVIA COMPANY 2012. Proa 217 pàgines.
Flàvia Company és escriptora, periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural.. Viu a Barcelona des del 1973. És llicenciada en Filologia Hispanica i professora de l’escola d’Escriptura de l’Arteneu barcelonès i professora de Creació Narrativa a la Pompeu Fabra.

Enzo, sentenciat prematurament per una malaltia, rep del seu millor amic Víctor la petició d'un favor. Víctor de jove havia salvat fortuïtament la vida d'Enzo, i creu que ara pot demanar-li que elimini una dona que li pot arruïnar la vida. S'han de tornar, els favors? Es pot prendre la decisió de matar quan ja no tens res a perdre? Poc abans del desenllaç clínic, Enzo sent la necessitat d'escriure una llarga carta confessant un secret a una persona especial i demanar-li al seu torn un favor pòstum.
Dia 28 novembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla.

CLUB ASSAIG

El llibre: Vigilancia líquida | Zygmunt Bauman & David Lyon, Paidos (2013)

Sociòleg polonès, Zygmunt Bauman és un dels grans pensadors europeus de l'actualitat. Resident a Anglaterra, Bauman exerceix la docència a la Universitat de Leeds i el seu treball assagístic abasta nombrosos subjectes, entre els quals caldria destacar el seu personal tractament de l'enfrontament entre modernitat i postmodernitat, així com la seva obra dedicada als moviments obrers o la globalització.
Segons Bauman, la modernitat en la seva forma més consolidada requereix l'abolició d'interrogants i incerteses. Necessita d'un control sobre la naturalesa, d'una jerarquia burocràtica i de més regles i regulacions per fer aparèixer els aspectes caòtics de la vida humana com organitzats i familiars. No obstant això, aquests esforços no acaben d'aconseguir l'efecte desitjat, i quan la vida sembla que comença a circular per carrils predeterminats, hi haurà sempre algun grup social que no encaixi en els plans previstos i que no pugui ser controlat. 
Un llibre que ens adverteix dels riscos de contínua vigilància i control a què estem sotmesos, moltes vegades sense ser conscients.
El llibre examina en quina mesura la noció de vigilància líquida és útil per entreveure el que està passant en el món del control per monitors, el seguiment, el rastreig, la classificació, la comprovació i l'observació sistemàtica que anomenem vigilància. Aquest és l'eix que s'inicia amb dos debats històrics: el primer tracta del model del panòptic com a mitjà de vigilància, el segon versa sobre l'evolució contemporània de la vigilància des d'una perspectiva global, fins al punt que no sembla quedar enlloc on amagar-se, i de com aquest fet es considera positiu. Però aquestes consideracions ens porten cap a qüestions més àmplies que no solen tractar els debats sobre vigilància. Aquesta és una conversa en la qual cada un dels participants contribueix més o menys en la mateixa mesura.
 
Dia 4 desembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla

 
CLUB NOVEL·LA NEGRA
   
El llibre: Societat negra, Andreu Matin, Editorial La Magrana (2013).
Andreu Martín (Barcelona, 1949) escriptor prolífic, té publicades més d'un centenar d'obres en català i castellà, principalment novel·la policíaca per a adults i joves. També ha escrit còmic, teatre i guions de televisió i cinema. 
Al carrer Güell de Barcelona, sobre un Lexus, troben un cap de dona tallat. I la resta del cadàver no triga a aparèixer, arrossegat per un Seat Toledo. L’han lligat amb una corda al cotxe mentre estava aparcat, i el cos ha quedat ocult sota el camió de repartiment que tenia al darrere. Les primeres investigacions dels Mossos d’Esquadra apunten a un cas relacionat amb les bandes llatines, una prova macabra o una manera brutal de passar comptes. Però al voltant de la botiga de roba a l’engròs del senyor Soong, al carrer Trafalgar, passen moltes coses, i se senten rumors d’un robatori recent a una central de diner negre. Ben aviat comença a haver-hi veus que assenyalen les tríades xineses.
 
Novel·la guanyadora del V Premi Crims de Tinta.

Dia 2 desembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla