Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

diumenge, 31 d’agost del 2014

LLIBRES PROHIBITS

Llibres prohibits són els llibres als quals no es permet el lliure accés. La pràctica de la prohibició dels llibres és una forma de censura de llibres , i sovint té motivacions polítiques, religioses o morals. Aquesta pàgina té la intenció de llistar en ordre alfabètic tots els llibres prohibits a través de la història humana en diversos països del món, dins de contextos específics.
 
L' Associació Can Toni de les Eugues, amb la col·laboració i patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Biblioteques), la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Llagostera organitza la 1a Fira del llibre prohibit que es fa a Europa. 


14 de setembre de 2014, Llagostera

La Fira del Llibre Prohibit serà una Fira de Mostres (amb possibilitat de compra) i també una exposició que constarà de plafons explicatius sobre moments i obres cabdals en la història antiga i recent dels llibres que han estat censurats i prohibits. I amb especial atenció a les obres de la literatura catalana. Les biblioteques de tot Catalunya estaran implicades en aquesta fira i oferiran actes a totes les biblioteques catalanes per donar ressó a aquest esdeveniment. A Llagostera s'hi celebrarà la part més popular i festiva de l'esdeveniment.
La idea sorgeix directament del model de la Setmana del Llibre Prohibit que se celebra anualment als EUA. Aquest any es celebrarà del 21-27 setembre.



Des que hi ha llibres hi ha persones que els destrueixen. I fins i tot, persones que destrueixen els seus autors perquè no en puguin escriure més ni difondre el que ja han escrit. La història de la destrucció de llibres és llarga i vergonyant, i hi ha molts estudiosos que s'han dedicat a recórrer aquest conjunt d'estupideses i barbaritats. Pels qui hi estiguin interessats, una bona introducció és la Historia universal de la destrucción de libros, de l'excèntric i curiosíssim historiador Fernando Báez. Hi trobareu els incendis que han patit les biblioteques d'Alexandria, Pèrgam, Babilònia, Roma, Grècia i la Xina, o la destrucció de llibres a Bagdad des de la invasió de Genguis Khan fins a la de George Bush, passant per la crema de llibres (i d'autors) durant la Contrareforma.
Però a banda de la destrucció, una altra manera (més subtil però igualment pràctica) d'evitar que es llegeixi un llibre és prohibir la seva lectura incloent-lo en una llista de llibres prohibits. De totes les llistes que s'han fet fins ara la més coneguda és, sens dubte, l'Index librorum prohibitorum, el llistat de llibres prohibits de l'Església catòlica. No és un llistat medieval, com s'acostuma a dir, sinó que es va començar a publicar durant el Concili de Trento, l'any 1559. Per què no s'havia fet abans? Bé, de llibres prohibits per l'Església ja n'hi havia hagut, però segurament no calia una llista perquè fins a l'expansió de la impremta tampoc no hi havia tants llibres ni tanta gent que els pogués llegir. A més, la idea original d'aquest llistat era frenar la divulgació de la Reforma protestant que en aquells anys s'expandia per Europa, motiu pel qual es va fer el concili.
Un altre equívoc sobre l'Índex: en realitat no incloïa tots els llibres que l'Església considerava que no s'havien de llegir, sinó només aquells en què hi havia la possibilitat que els lectors no s'adonessin que eren contraris a la doctrina de l'Església. Els llibres dels autors ateus o hostils al catolicisme eren bandejats ipso facto, sense necessitat de ser inclosos a l'Índex. El 1948, quan es va publicar l'última edició, hi havia 4000 títols a l'Índex. Una ullada al llistat (teniu el link al final) dóna una idea del tipus de llibres que hi havia: bona part de les grans novel·les del segle XIX hi són representades. Els motius? Sexe explícit (o el que els redactors de l'Índex consideraven sexe explícit, però que els adolescents d'avui considerarien carícies infantils per avorrir les cabres), comportaments no del tot cristians dels protagonistes, idees polítiques "equivocades", etc. Durant uns anys i fins el 1961 encara es van anar afegint llibres al llistat, però el 1966 es va abandonar definitivament.
Vist això, sembla que els llistats de llibres prohibits siguin cosa del passat... però no és ben bé així. Un exemple: en aquesta web d'exmembres de l'Opus Dei hi ha un llistat dels llibres prohibits per la prelatura, amb codis segons si el llibre es pot llegir sense problemes, amb permís especial de la delegació o està absolutament prohibit i només es pot llegir amb un permís del pare prelat. A més, inclou una sèrie de fitxes de lectura d'uns quants centenars de llibres, prohibits o no, sobre els aspectes morals i doctrinals de cada un d'ells. No sé si tenen algun efecte entre els fidels, però en mi sí: gràcies a aquests centenars de fitxes he passat dues apassionants nits en blanc.
De totes maneres, hi ha casos molt més greus que aquest ja que, en definitiva, a l'Opus Dei hi entra qui vol i qualsevol és lliure d'abandonar-lo quan li vingui de gust. Però quan la censura prové de les administracions públiques, fins i tot de les de països democràtics, la cosa canvia. D'exemples n'hi ha molts, com ara els que podeu veure en aquest mapa dels EUA en el qual l'American Library Association (ALA) ha marcat 348 casos de llibres prohibits per ajuntaments, biblioteques públiques, consells escolars, etc. Els motius són diversos, però abunden els casos de llibres prohibits per presentar personatges homosexuals o ateus. D'altres, tenen motius més "raonables": contenen comentaris racistes o sexistes. Però amb aquest criteri, bona part de les grans obres de la literatura universal haurien de ser prohibides. És absurd, i cap llibre hauria de ser prohibit per més fastigós que ens sembli el seu contingut. Seguint aquest raonament, l'ALA va crear, el 1982, la Setmana dels Llibres Prohibits, que se celebra cada any als Estats Units i que té com a objectiu donar veu i presència als llibres que, per una raó o una altra, han estat prohibits. I és que, com diu el lingüista Noam Chomsky, "si no creiem en la llibertat d'expressió per a les persones que menyspreem, no creiem en ella en absolut".
Fonts:
  1. L'última versió de l'Index librorum prohibitorum, de 1948: http://www.cvm.qc.ca/gconti/905/BABEL/Index%20Librorum%20Prohibitorum-1948.htm
  2. El Concili de Trento on es va aprovar l'Índex i altres mesures contrareformistes: http://ca.wikipedia.org/wiki/Concili_de_Trento
  3. Els llistats de llibres prohibits de l'Opus Dei: http://www.opus-info.org/index.php?title=%C3%8Dndice_de_libros_prohibidos
  4. Web de l'American Library Association: http://www.ala.org/advocacy/banned
  5. La Setmana dels Llibres Prohibits: http://www.bannedbooksweek.org/

dijous, 14 d’agost del 2014

NO AL PRÉSTEC DE PAGAMENT A LES BIBLIOTEQUES



El passat 1 d’agost es publicava al BOE el Reial Decret 624/2014, el qual desenvolupa el dret de remuneració als autors pels préstecs de les seves obres, realitzats en determinats establiments accessibles al públic.

Després de la publicació de la normativa al BOE, entra en vigor un cànon que a partir d’ara hauran de pagar les biblioteques publiques segons ha informat el  Ministeri de Cultura i que té el seu origen en una directiva de la Unió Europea.

 
A partir d’ara les biblioteques  hauran de pagar 5 cèntims per cada usuari que utilitzi  el servei de préstec, independentment de quins llibres es porti  i 16 cèntims per cada llibre nou que compri la biblioteca.
Aquestes xifres variaran  a partir del 2016, on es pagaran 0,4 cèntims cada cop que es faci el prèstec d’un llibre.
El cànon estableix algunes excepcions per les biblioteques en municipis de menys de 5.000 habitants, aquelles situades en les institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, préstecs per a discapacitats. La consulta  a la mateixa biblioteca de les obres no generarà pagament de drets.
Qui farà el pagament no serà l’usuari i ho haurà de fer  l’entitat gestora de de les bilbioteques que en molts casos són els ajuntaments.
Segons informa el BOE, la remuneració als autors amb les quantitats obtingudes es farà efectiva a través de les entitats de gestió dels drets d’autor i aquestes estaran obligades a satisfer anualment als autors la remuneració individual que els correspongui pel préstec de les seves obres, en funció de les quantitats obtingudes. El criteri utilitzat per efectuar aquest repartiment haurà de ser, en tot cas, objectiu, proporcional i de públic coneixement.
D'altra banda, recordem que segons les recomanacions de la Unesco i la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris (IFLA) "el préstec de llibres ha de ser gratuït i lliure de qualsevol cànon o gravamen". Però que degut a "un mal entès" en el desenvolupament dels drets d'autor, "les societats que els gestionen reclamen el pagament d'aquest cànon basant-se en una directiva de la Unió Europea".

Els usuaris, de moment, no notaran aquesta taxa directament, perquè qui haurà de pagar serà l'entitat gestora de cada biblioteca. 

 

Una compensació pels drets de préstec
Creiem que la gent està molt desinformada i no sap la quantitat de diners que gestionen les entitats privades en referència als drets d’autor.
Aquí deixem uns enllaços molt interessants que creiem que són desconeguts per la majoria i que hauríem de transmetre a tothom:
  • Manifest sobre els drets d’autor i el préstec bibliotecari

    Bibliotecaris de tot Espanya es pronuncien contra el cànon per al préstec a les biblioteques imposat per la Unió Europea i recolzat per alguns editors i autors amb l'oposició d'altres.

    Per què els bibliotecaris diem no al préstec de pagament?

    1. Com afirma la UNESCO, els béns i serveis culturals no han de ser considerats com a mercaderies o béns de consum, per tant, no hem de deixar que la lògica del mercat entri a la biblioteca.
    2. La imposició d'aquest cànon acabarà repercutint en els pressupostos destinats a l'adquisició de llibres, el que danyarà tant a autors com a usuaris.
    3. Les biblioteques no competeixen amb autors i editors, sinó que són les seves aliades, ja que garanteixen la permanència i disponibilitat de les seves obres molt millor que les llibreries.
    4. El préstec gratuït de llibres i altres materials culturals no perjudica les vendes.
    5. Les biblioteques ja paguen drets d'autor cada vegada que compren un exemplar de qualsevol obra.
    6. Els diners recaptats no anirà per als autors sinó a les entitats de gestió de drets d'autor que són entitats PRIVADES.
    7. El dret a ser llegit és la més important significació del dret d'autor.
    8. Els ciutadans, a través dels impostos, financen multitud d'ajudes distribuïdes entre autors i editors per l'Estat.



     «Google pot tornar-100.00 respostes, un bibliotecari pot tornar-la correcta» Neil Gaiman