Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 31 d’octubre del 2015

NOVEMBRE, ESTEM DE FESTA MAJOR!



LA BIBLIOTECA D'ALTAFULLA OFEREIX AQUEST MES DE NOVEMBRE LES SEGÜENTS ACTIVITATS

Dimarts 3 novembre 19,30h

club lectura novel·la negra
On mai creix l'herba” Sebastià Benassar
Lloc: Escola d'adults (Era de l'Esteve)

L’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha publicat gairebé una trentena de llibres de tots els gèneres literaris, però destaca la seva dedicació a la novel•la negra, en qualitat d’autor, però també com a estudiós. On mai no creix l’herba és la seva vuitena novel•la negra i la segona que publica a la col•lecció «crims.cat» després de El país dels crepuscles.
Sinopsi:
L’Ariadna i els seus companys del barri de la Verneda reben l’encàrrec de cometre un robatori a la Vila Olímpica. Paral•lelament, el comissari Jaume Fuster està investigant un doble assassinat que ha tingut com a objectiu l’equip de meteoròlegs de TV3. I, alhora, un grup de neonazis mira de robar... la Moreneta! Tot plegat, un retrat sòrdid i esbojarrat de la societat en la que vivim.

 
Dimecres 4 novembre 19 h.

Grup de conversa i opinió
Veure per creure”
Loc: Biblioteca



Pel que sembla, no veiem amb els ulls, sinó amb el cervell. La qual cosa implica que el que veiem no és en realitat el que existeix, sinó el que pensem que existeix. Vull dir, l'herba no és verda, sinó que la veiem verda. I això ho canvia tot.
La conclusió insòlita i màgica de tot això és que nosaltres mateixos creem la realitat en què vivim amb la nostra actitud i les nostres decisions.
 
Tenim el poder de crear la realitat que volem?
 
 



Dijous 5 novembre 18 h.
Presentació llibre
 “Les paraules són punys” a càrrec de l'autor Jordi Martí i Font
Lloc: Biblioteca
 
Jordi Martí Font, de Marçà, al Priorat, des de 1969, anarquista i independentista, es reivindica de la nació insubmisa dels Països Catalans. Doctor en Filologia Catalana per la URV, és conseller de l'Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015 i fa classes de Llengua i Literatura i Arts Escèniques. Ha fet d'home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; i durant 15 anys, de corrector i periodista. Canta i toca la guitarra amb el grup Llunàtics, va coordinar la revista Catalunya i és membre de Deixa de ser una illa-CGT.
Autor de La poesia obrerista de Josep Llunas (2015), ha recollit els seus articles en els llibres Ni Nadal ni Setmana Santa (2008) i Visions perifèriques de combat (2012), i ha participat en llibres col·lectius com Anarquisme i alliberament nacional (2007), Infectació (2007) o Hasta luego, Pablo (2015), així com aplecs poètics com la Bouesia.
En aquesta gran època... les paraules són punys és una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront la injustícia política.
En aquest sentit, la dimensió intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre, on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí Font filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó; on combina formalitat i informalitat; on construeix, sota l’aparença de caos, una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que efectives.[Text extret del pròleg de Xavier Díez]
 
Dissabte 7 novembre 19 h.

IV Jornada de novel·la Negra
Amb la participació de l'escriptor Sebastià Benassar
Lloc: Sala de Plens Ajuntament

Dilluns 9 novembre 17,15 h.

Contacontes
 “La llegenda de Sant Martí” i el “Pepitu Capgròs”
A càrrec de Pepi Miró amb la colaboració dels nens i nenes del Centre Obert.
Lloc: Biblioteca 

Dimecres 10 novembre 17,30 h.

Contacontes 
“A Altafulla els gegants ja no ens fan por” A càrrec de Gemma Maymó. En acabar hi haurà, xocolata desfeta preparada per l'esplai de jubilats.
Lloc: Era del Senyor
 Dijous 19 novembre 17,15 h.

Capsa dels contes
Lectura de contes per infants de més de 3 anys a càrrec de Pepi Miró
Lloc: Biblioteca 
  
Dijous 26 novembre 19 h.

Club de lectura Narrativa
Lectura del llibre “ El reflejo de las palabras” de Kader Abdolah
Lloc: Biblioteca
Kader Abdolah (Irán, 1954) estudió Física en la Universidad de Teherán. Participó en la resistencia estudiantil contra el sha y, más tarde, contra el régimen del ayatolá Jomeini. Redactor de un periódico clandestino, tuvo que huir de su país en 1988 y encontró asilo político en Holanda, donde vive desde entonces. Si bien su verdadero nombre es Hossein Sadjadi Ghaemmadami Farahani, adoptó el de Kader Abdolah en homenaje a un amigo de la resistencia que fue asesinado. Autor de dos novelas y dos libros de relatos, escritos en holandés y ganadores de distintos premios, El reflejo de las palabras es su quinta obra publicada. Colaborador regular del diario más
importante de Holanda, De Volkskrant, y galardonado con el Dutch Media Prize por sus columnas periodísticas, Abdolah es uno de los autores más destacados de los Países Bajos, y su obra se está traduciendo a varios idiomas.
Los lazos profundos e indestructibles entre un padre y un hijo, capaces de perdurar a través del tiempo y del espacio. Ismail recibe por correo el diario de su padre fallecido, escrito utilizando los símbolos de una antigua inscripción cuneiforme grabada en una cueva del monte sagrado del Azafrán hace tres mil años, un hermoso lenguaje que nadie ha conseguido aún descifrar.
Aga Akbar había nacido cerca del monte del Azafrán, en una aldea del norte de Irán, hijo de Hayar, una mujer humilde, y de un príncipe, del que no heredó nada más que un largo apellido. Aga Akbar era sordomudo, pero también poeta y reparador de alfombras, cuando todavía las alfombras persas eran voladoras.
El reflejo de las palabras narra la historia de Aga Akbar y de su familia, una historia privada zarandeada por el devenir de Irán a lo largo del siglo XX. El despotismo del militar nacionalista Mirza Reza Pahlevi, que impuso sus ideas modernizadoras por la fuerza, la continuidad de la autocracia en la figura de su sucesor, su hijo Muhammad Reza Pahlevi, y a partir de los años ochenta el régimen teocrático de "los clérigos", liderados por Jomeini, son más que un telón de fondo. Ismail, hijo primogénito del sordomudo Aga Akbar, además de su intérprete y confidente, asumirá la tarea de descifrar las notas legadas por su padre en una escritura cuneiforme de miles de años de antigüedad, menos incomprensible que sugerente. Desde su exilio político en Holanda, Ismail reinventa la memoria de su padre y reivindica un significado para su existencia individual y para la existencia colectiva de un país, de un paisaje, que precede a los hombres que lo habitan.
Dos voces hablarán al lector: la del narrador omnisciente y la de Ismail. Pero a éstas habría que añadir las voces poéticas de la tradición iraní, o persa , basamento de la formación de los protagonistas, y las voces de la literatura holandesa, patria de adopción de Ismail, que las incorpora para desarrollar esa identidad mestiza y rica propia de los exiliados. Sólo en las primeras páginas sentirá el lector cierta confusión, desbordado por una riqueza fabuladora a la que ya no estamos muy acostumbrados. Poco a poco, esta historia de tintes legendarios en algunas fases, con otros momentos de narración directa, siempre lírica, acaba por imponerse y por conquistar.
El reflejo de las palabras es un canto de alabanza a la capacidad del ser humano para comunicarse y para trascender, para redimirse, mediante la memoria: memoria individual, memoria política. La única verdadera derrota es el olvido. Con este libro, imprescindible para comprender la literatura del exilio y de la resistencia de Oriente Medio, Kader Abdolah ha entregado un significado de futuro que hunde sus raíces enel pasado.
Font: 

dimecres, 21 d’octubre del 2015

ESTIMEM LES BIBLIOTEQUES

24 D'OCTUBRE DIA DE LA BIBLIOTECA

El 24 d'octubre es celebra el Dia de la Biblioteca per iniciativa de l'AssociacióEspanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil, des de 1997, en col·laboració amb el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb l'objectiu de conscienciar la societat de la importància de la lectura i com a homenatge i reconeixement a la tasca dels biblitoecaris / es.
Cada any s'encarrega a un escriptor i a un il·lustrador, tots dos de reconegut prestigi, la redacció del pregó i el disseny del cartell que es difon entre totes les biblioteques d'Espanya, associats i interessats. Aquest any els autors seleccionats són Diego Arboleda, Premi Nacional de Literatura Infantil 2014 i la il·lustradora Leticia Ruiz Fernández, respectivament.
Aquest és el text del pregó:



Con motivo del Día de la Biblioteca, quiero compartir con vosotros un secreto: el Conejo Blanco casi siempre tiene prisa.
Quizá algunos penséis que esto no tiene mucho que ver con las bibliotecas y que, además, como secreto, deja bastante que desear.
Alicia en el País de las Maravillas se publicó hace 150 años, y desde entonces los lectores de todo el mundo han sabido que el conejo llega tarde, demasiado tarde, y por tanto tiene prisa.
Reconoceréis, eso sí, que no es un conejo cualquiera. Que sepamos, este es el único conejo que usa chaleco y reloj de bolsillo, lo cual plantea una incógnita: si tiene reloj, ¿por qué siempre llega tarde? ¿Quién es culpable de la tardanza? ¿El conejo o su reloj? Los expertos no se han puesto de acuerdo sobre este punto, que ha provocado graves discusiones entre veterinarios y relojeros. Y si se alude al chaleco, es aún peor. Solo hay una cosa más peligrosa que una discusión entre un veterinario y un relojero, y es una discusión entre un veterinario, un relojero y un sastre. Es mencionar el asunto y se desenvainan todo tipo de agujas (hipodérmicas, de coser y de reloj).
Así que mejor volvamos al secreto. El Conejo Blanco casi siempre tiene prisa. Corre porque tiene miedo de que la Duquesa y, sobre todo, la Reina de Corazones ordenen que le corten la cabeza. Pero vosotros, que aún conserváis la vuestra, concentraos en ese casi. Es la clave, el secreto mejor guardado del País de las Maravillas.
Casi siempre. ¿Cuándo no tiene prisa el Conejo Blanco? Solo cuando visita un pequeño edificio escondido tras los árboles del bosque: la biblioteca.
El conejo se toma su tiempo para curiosear entre las abarrotadas estanterías. Tiene un libro en mente pero, cuando se acerca a cogerlo, no puede evitar fijarse en el tomo que lo precede, y en el de más allá (y, como ya sabéis, en una biblioteca, el libro de más allá es al mismo tiempo el libro de más acá de otro libro que está a su lado…). Demasiadas opciones. Lleva tiempo elegir un libro. El conejo sabe que se encuentra en el hogar de la lectura, y la lectura es un placer que se disfruta sin prisa.
Aunque nadie haya mencionado antes esta biblioteca secreta, no lo dudéis, hay una en ese extraño mundo que visitó Alicia. No puede ser de otra forma. Pues a pesar de contar con el Sombrerero Loco, el Gato de Cheshire y la Oruga Azul, a pesar de todos los animales fantásticos y las extraordinarias cosas que allí suceden, todo eso no es suficiente para ganarse el nombre que ese mundo tiene. Un lugar nunca podría llamarse País de las Maravillas si entre sus maravillas no se contara una biblioteca.
Diego Arboleda

En un dia com aquest els professionals hem de reivindicar la importància del servei públic que prestem. Les biblioteques són el primer recurs cultural que els ajuntaments es veuen obligats, perquè així ho estableix la Llei de Bases del Règim Local, a posar a disposició dels seus veïns i ciutadans, a partir de poblacions de més de 5.000 habitants.
Són per descomptat, la cèl·lula bàsica per al desenvolupament sociocultural de les poblacions, són el servei de proximitat per a les poblacions que no poden accedir a altres.
Si la lectura en el nostre temps d'oci ens transporta a altres mons, a altres moments a altres realitats o a altres somnis, la informació rebuda a través dels llibres omplen els espais reservats per al coneixement i per a la superació personal i professional.
La utilització plena de les noves tecnologies de la informació permetrà alguna vegada eliminar la bretxa digital a generacions i a classes socials.
Avui han de ser fomentades les exposicions bibliogràfiques, les sessions de contacontes, els clubs de lectura, la utilització de les xarxes socials en i per la biblioteca; qualsevol activitat o faceta que ajudi a eliminar les barreres interposades amb artificis entre la biblioteca i la societat. Un servei públic de primer ordre; una activitat pública de primera necessitat, això han de ser i continuar sent les biblioteques públiques d'avui dia
Al segle XXI la biblioteca ha de ser un veritable centre de gestió cultural, i ha de ser, sens dubte un centre de difusió de tota la informació que pugui considerar-se d'interès de la comunitat a la qual serveix i ho ha de fer de manera presencial en locals i instal·lacions apropiades o de qualsevol de les maneres que les tecnologies de la informació permeten fer-ho fins i tot d'alguna de les maneres que no estant encara inventades les podem imaginar.

 
Tot això sense professionals formats i reconeguts no serà possible.


BIBLIOTECA DEL FUTUR? 

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Saló del manga l'esperit del japó, dracs, bola de drac Z...i molt més


 

El Saló del Manga de Barcelona és una convenció sobre manga, anime i cultura japonesa organitzada per Ficomic que se celebra anualment a la Fira de Barcelona (Plaça Espanya, Barcelona). És la convenció sobre còmics japonesos més important d'Espanya. La segueixen al darrere la Japan Weekend de Madrid i el Saló del Manga de Múrcia.
Després d'un experiment en forma de jornades de manga a l'abril del 1995 (que va ser tot un èxit) a finals d'aquell mateix any es va celebrar el primer Saló del Manga de Barcelona a l'Estació de França de Barcelona, on es repetiria el següent any. No obstant això, atesa la gran afluència de públic, la tercera edició del 1997, es va traslladar al recinte de La Farga, a la ciutat veïna de L'Hospitalet de Llobregat, on s'ha celebrat des de llavors. Aquesta tercera edició, a més a més, va ser la primera en què hi va haver un autor convidat, que va ser la Masami Tsuda, autora de Karekano. El 2012, el Saló del Manga es trasllada a la Fira de Barcelona (Plaça Espanya), al mateix lloc que el Saló Internacional del Còmic.  

  Activitats

Durant el Saló del Manga de Barcelona es realitzen moltes activitats, però les més aclamades pels visitants són el concurs de cosplay i el de karaoke.

Concurs decosplay


Tradicionalment se celebra el dissabte, dia de més afluència. Les normes canvien cada any i les categories de premis també.
El nombre de participants ha augmentat sempre, arribant a haver-hi 500 participants en una sola edició. L'organització s'ha vist obligada a restringir el nombre de participants, i el 2006, amb el canvi de president de l'organització, es va intentar eliminar el concurs, tot i que finalment es va realitzar, però només amb un límit de 40 inscripcions.

World Cosplay Summit

L'any 2003, Espanya passa a formar part dels països participants en el World Cosplay Summit, i s'escull el Saló del Manga de Barcelona per dur-hi a terme l'elecció dels participants que viatjaran al Japó. La primera edició es va celebrar amb el concurs de cosplay, però posteriorment es van convertir en dos concursos a part.
Que és el manga?


El manga (漫画, en kanji; まんが, en hirigana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonés, desenvolupat a finals del segle XX. No obstant això, la seva forma moderna data poc després de la Primera Guerra Mundial, el manga ha tingut un llarg i complex precursor en la història de l'art japonés.
El manga és un còmic apte per a totes les edats. Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanç, esports, drama històric, comèdia, ciència-ficció-fantasia, misteri, terror, sexualitat, el món de les empreses i el comerç entre d'altres. Des de la dècada de 1950, el manga s'ha tornat una part important de la indústria de l'editorial japonesa. Els mangues són normalment impresos sense color, tot i que alguns es fan a color, ja siguin només algunes pàgines, capítols especials o tot ell. Normalment els mangues són publicats per primera vegada en revistes d'antologies de tiratge setmanal o mensual (Com Afternoon, Shonen Jump o Hana to Yume). Aquestes revistes d'antologies contenen centenars de pàgines i desenes d'històries individuals escrites per diversos autors. Són impreses en paper de diari i són d'un sol ús. Si la sèrie té èxit, els capítols són recollits en una sèrie de volums anomenats tankōbons (Normalment de 9 a 11 capítols). Un dibuixant de manga (mangaka) normalment treballa amb uns pocs assistents en un petit estudi i s'associa amb un redactor creatiu d'una companyia de publicitat comercial. Si una sèrie manga és prou popular, pot ser portada a l'animació en un format anomenat anime, encara que a vegades és a l'inrevés i és el manga qui surt de pel·lícules d'animació. 
«Manga» com un terme que s'utilitza fora del Japó es refereix específicament als còmics publicats originalment al Japó.Tanmateix hi ha el manga i els còmics influenciats pel manga, entre els quals es destaquen especialment a Taiwanmanhua»), Corea del Sudmanhwa»), i a la República Popular de la Xina; en particular de Hong Kong («manhua»). A França, «la nouvelle manga» s'ha desenvolupat com una forma de bande dessinée extretes en els estils influenciats pel manga japonès. En els Estats Units, la gent es refereix al manga produït al seu país com a còmics Amerimanga.


‘Akira’, Katsuhiro Otomo (1982-1990). Ediciones B (blanco y negro) y Norma Editorial (color).
‘Adolf’, Osamu Tezuka (1983-1985). Editorial Planeta.
 ’20th Century Boys’, Naoki Urasawa (1999-2007). Editorial Planeta.
 ‘Doraemon’, Fujiko F. Fujio (1969-1996). Editorial Planeta (parcialmente).
 ‘Dragon Ball’, Akira Toriyama (1984-1995). Editorial Planeta.
 ‘One Piece’, Eiichiro Oda (1997-actualmente). Editorial Planeta.
 ‘Slam Dunk’, Takehiko Inoue (1990-1996). Editorial Ivréa.
‘Maison Ikkoku’, Rumiko Takahashi (1980-1987). Editorial EDT.
  ‘Marmalade Boy’, Wataru Yoshizumi (1992-1995). Editorial Planeta.
 ‘Nana’, Ai Yazawa (2000-actualmente). Editorial Planeta.
‘Nausicaä del Valle del Viento’, Hayao Miyazaki (1982-1994). Editorial Planeta.