Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dimarts, 24 de novembre del 2015

25 NOVEMBRE Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones


El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra laviolència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, tres activistes polítiques, el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Adela (Dedé) Miraval és l’única germana que va sobreviure, i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

 

 FETS I XIFRES
  • El 35% de las mujeres y las niñas sufren alguna forma de violencia física o sexual a lo largo de sus vidas. En algunos países esta cifra asciende al 70%
  • Se calcula que 133 millones de niñas y mujeres han sufrido alguna forma de mutilación/ablación genital en los 29 países de África y Oriente Medio donde esta práctica perniciosa es más frecuente.
  • En el mundo, en la actualidad, más de 700 millones de mujeres se casaron cuando eran niñas, de las cuales 250 millones eran menores de 15 años. Las niñas que contraen matrimonio antes de cumplir los 18 tienen menos probabilidades de terminar su educación y más de sufrir violencia doméstica y complicaciones en el parto
  • Las consecuencias de la violencia de género perduran generacione.

     

    EL MALTRACTE SUBTIL
 

dimecres, 4 de novembre del 2015

Carme Riera guanya el Premi Nacional de les Lletres

UN LLIBRE QUE NO ES LLEGEIX ÉS UN LLIBRE MORT. Carme Riera
L'escriptora Carme Riera ha sigut guardonada amb el Premio Nacional de las Letras Españolas 2015, premi concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per distingir el conjunt de la tasca literària d'un autor espanyol, en qualsevol de les llengües espanyoles. El jurat ha reconegut Carme Riera, per "l'altíssima qualitat de la seva obra en català i castellà en què es combina la creació literària amb la investigació i divulgació", en una obra "polifacètica de repercussió universal".
L'escriptora mallorquina resident a Barcelona és membre de la Real Academia de la Lengua, catedràtica de literatura espanyola a la UAB, directora de la càtedra José Agustín Goytisolo i especialista en el segle d'or i la generació d'autors barcelonins dels 50. L'any 1995 va rebre el Premio Nacional de Narrativa per 'Dins el darrer blau'. El 1988 va ser premi Anagrama per 'La escuela de Barcelona' i el 1898 el premi Ramon Llull per 'Joc de miralls'.

Carme Riera (Palma, Mallorca, 1948) és acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola, on ocupa el seient 'n'. És especialista en el Segle d'Or i una reconeguda escriptora en llengua catalana amb obres com 'Te deix, amor, la mar com a penyora',  'Dins el darrer blau', 'La meitat de l'ànima' i el llibre de memòries 'Temps d'innocència' entre d'altres.
Ha rebut, entre altres premis, el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Lletra d'Or, el Joan Crexells, el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o el Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles. El 2001, va ser distingida amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya; i, el 2003, li va ser atorgat el Premi Sant Jordi de novel·la per 'La meitat de l'ànima'. L'any 2000, a més, se li va concedir la Creu de Sant Jordi i, el 2005, la Medalla d'Or del Consell de Mallorca.
Entre les seves novel·les, destaquen Una primavera per a Domenico Guarini, Qüestió d’amor propi, Dins el darrer blau, Cap al cel obert, Natura quasi morta i Temps d’innocència. També és autora d’assajos i antologies sobre la generació de Carlos Barral, Ángel González i Jaime Gil de Biedma. És directora de la càtedra José Agustín Goytisolo i coordinadora de l’obra completa de l’autor, del qual va publicar l’antologia Los poemas son mi orgullo el 2003. El 1995, el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional de Narrativa per l’obra Dins el darrer blau. També va ser distingida amb el Premi Anagrama d’Assaig el 1988, per La escuela de Barcelona i, el 1989, amb el Premi Ramon Llull, per Joc de miralls
OBRA 
 
Novel·la
Una primavera per a Domenico Guarini. Qüestió d’amor propi. Joc de miralls. Llamaradas de luz. Dins el darrer blau. Cap al cel obert. La meitat de l'ànima. L’estiu de l’anglès. Amb ulls americans. Natura quasi morta. Temps d’innocència.
Prosa
Els cementiris de Barcelona. Temps d’una espera,
Narrativa breu
Te deix, amor, la mar com a penyora. Jo pos per testimoni les gavines. Contra l'amor en companyia i altres relats. Llengües mortes. El Hotel de los Cuentos y otros relatos de neuróticos.
Assaig
La obra poètica de José Agustín Goytisolo. La Escuela de Barcelona: la obra poètica Barral, Gil de Biedma, Goytisolo. Hay veneno y jazmín en su tinta: aproximación a la poesía de J.A. Goytisolo. Escenarios para la felicidad: estampas de Mallorca. Poesía completa de Carlos Barral. Mallorca, imágenes para la felicidad. Partidarios de la felicidad, antología poética del grupo catalán de los 50. Los poemas sin mi orgullo: antología poética de José Agustín Goytisolo. El Quijote desde el nacionalismo catalán.
Literatura infantil
Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull. Epitelis tendríssims. La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua. Petita història de Carlos Barral. El gos màgic. El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes.

El matí - Carme Riera: "Un llibre que no es llegeix és un llibre mort"


Què t'emociona de les biblioteques? Carme Riera 

Llegint estem fora de perill.Carme Riera