Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

diumenge, 1 de maig del 2016

ACTIVITATS MAIG 2016, "L'acció no ha de ser una reacció sinó una creació" Censier

ACTIVITATS BIBLIOTECA D'ALTAFULLA MAIG 2016
Cada libro nos lleva a otras lecturas (ilustración de Magoz

Club Novel.la Negra
CHOURMO” D'EN JEAN CLAUDE IZZO
dia 3 DE MAIG 19'30 hores

lloc: LA VIOLETA

Su padre nació en Italia y emigró a Marsella en 1920; su madre nació en Marsella en el barrio de Panier y era hija de españoles. En 1964 es llamado a hacer el servicio militar y le destinan en Toulon, después entra en los comandos disciplinares en Yibuti, donde será arrestado durante mes y medio y perderá más de 15 kilos.
A su vuelta a Francia, se afilia al PSU en 1966 y en junio de 1968 se convierte en el candidato a las elecciones legislativas de Marsella. Más tarde, deja el PSU para entrar en el PCF y llegará a ser el redactor jefe de la revista comunista La Marseillaise.
En 1970 Izzo publicará su primera recopilacón de poemas, Poèmes à haute voix. En 1978, rompe con el PCF y comienza a escribir en diferentes revistas (La vie mutualiste, Viva...). En 1995 comienza a cosechar sus mayorees éxitos gracias a la publicación de su serie de novela negra Total Khéops, impulsado por Michel Le Bris y por Patrick Raynal, y que sería el primer capítulo de la trilogía marsellesa con Fabio Montale.
En 1996, publica Chourmo. En 1997, publica una recopilación de poesías Loin de tous rivages y la magnífica obra Les Marins perdus, así como numerosas novelas recopiladas en antologías. En 1998 Izzo publica Soleá, la última novela de la trilogía marsellesa y se consagra como un gran analista y documentalista de la mafia marsellesa, , la pègre. En 1999 es publicada su última novela, Le soleil des mourants, ya que el 26 de enero del 2000 muere.


Fabio Montale

Es su personaje más famoso y protagonista de la trilogía de Marsella. Fabio Montale se mueve por Marsella y lucha contra el hampa marsellés. Destaca su gusto por la comida y el buen vino, una de las características de la novela policíaca mediterránea.
CHOURMO
En ocasiones, las personas son víctimas de sus propios actos. Otras, simplemente lo son de la fatalidad. Como Guitou, cuya única culpa fue amar a una bella joven de origen argelino. Un amor que le llevó a estar en el sitio equivocado en el momento menos oportuno. Fabio Montale abandonará su apacible retiro para averiguar el porqué de su absurda muerte. Pero en el curso de la investigación se verá inmerso en una compleja trama de mafias e integrismos que irán dejando en el camino demasiados cadáveres.

Grup de conversa i opinió

" INICIATIVES, ACTUACIONS, RESPOSTES A LA CRISI DELS REFUGIATS” 
a càrrec de MEI FRANCISCO.

dia 11 DE MAIG 19 hores

lloc: Biblioteca

Tant la UE com l’Estat espanyol disposen de legislació i mecanismes per fer front a crisis humanitàries i a l’acollida de persones refugiades. Aquests mecanismes no estan funcionant per manca de voluntat política dels diferents governs europeus. Gràcies a la pressió històrica de les ONG, Catalunya també disposa d’instruments per donar suport tant a les persones refugiades a Catalunya, com a les que sobreviuen a camps de refugiats d’arreu. Fins ara els circuits d’assistència i coordinació per a uns i altres havien estat diferents. L’actual crisi humanitària ha generat una nova situació i nous espais de coordinació.
Comunicat de Lafede.cat en relació al Comitè d’Acollida per a les persones refugiades, i a la necessitat de reforçar la política pública de cooperació i solidaritat internacional per fer front a la crisi de les persones refugiades.
Què estan fent les ONG per les persones refugiades?
Llistat d’ONG federades, inclosos números de compte, que treballen en l’atenció directa i l’acompanyament a les persones refugiades, així com en sensibilització
10 maneres d’ajudar a les persones refugiadesLlistat d’idees per ajudar les persones refugiades
Crisi dels refugiats: com estem donant respostaActors que estan treballant en la crisi dels refugiats i espais on s’estan coordinant.
Qui s’està coordinant per donar-hi resposta? Crisi dels refugiats: educar la solidaritat és part de la solucióGuia per abordar des de l’educació la crisi dels refugiats. Article publicat al Diari de l’Educació
PER SABER MÉS
ORGANISMES
 
CAPSA DELS CONTES

XERRADA “CURAR PETITES FERIDES” I CONTE 
a càrrec de Judith Gràcia i d'Angels Gutierrez

DIJOUS 12 MAIG  HORA 17,30 h.

LLOC: CENTRE D’ENTITATS

TEMA : lectura de contes I tallers.
Rascades, talls superficials, cremades… són ferides que, en la majoria dels casos, no necessitaran una cura especialitzada, sinó que poden resoldre’s amb unes simples cures. Totes les llars han de disposar d’una farmaciola amb el material bàsic per oferir primers auxilis. Però, sabem com s’han de curar aquestes petites ferides?

L’objectiu més important és evitar la infecció i l’aparició de pus.Tenint en compte això, realitzarem els passos següents:
NETEGEU-VOS LES MANS AMB AIGUA I SABÓ o, si no en disposeu, desinfecteu-vos amb una SOLUCIÓ HIDROALCOHÒLICA abans de procedir a curar la ferida.
NETEGEU LA FERIDA AMB AIGUA FREDA sempre des del centre cap a l’exterior. Podem utilitzar sabó per netejar les restes que queden al voltant de la ferida, però no la ferida en si, ja que el sabó pot produir un efecte irritant.
Pressioneu per FRENAR L’HEMORRÀGIA amb un drap net, un apòsit o una gasa. No convé utilitzar cotó fluix ja que pot deixar restes a la ferida.
APLIQUEU UN ANTISÈPTIC a base de iode o aigua oxigenada mitjançant una gasa estèril.
Si la ferida es troba en una zona on es pugui embrutar o fregar amb la roba convé COBRIR-LA AMB UN APÒSIT TRADICIONAL per evitar infeccions o amb un APÒSIT HIDROCOL.LOIDE  si volem accelerar-ne la cicatrització.
TALLER DE CRISTALLS DE QUARS a càrrec de Josep Batlle
DIVENDRES DIA 13 DE MAIG DE 16-20 H.
PREU: 25

LLOC: CENTRE D'ENTITATS
ORGANITZA: COL·LECTU D'ARTESANS S'ALTAFULLA I BIBLIOTECA*

*Cal confirmar assistència T. 977651176


El quars és un mineral compost de diòxid de silici, que cristalitza i que donada la seva duresa, pot ratllar els acers comuns. Les cristalitzacions es poden donar de manera aïllada en macles o be en agrupacions formant druses o geodes. Te moltes propietats físiques curioses, Tot això fa que s'empri per fabricar encenedors, micròfons, rellotges, llimes...El que no es coneix tant, son les seves propietats a nivell energètic, vibratori. El quars és un mineral abundant (el 12% del volum de la Terra és quars) que te una gran capacitat d'equilibrar la vibració de qui l'utilitza. Al entrar en contacte amb el nostre cos, és sotmès a una pressió i calor que fa que emeti certes vibracions que influeixen sobre el nostre cos etèric (la nostra part energètica). Així doncs, pot netejar, equilibrar, protegir o potenciar el nostre camp energètic...
Les pedres (gemmes) han estat admirades en totes les cultures no tan sols per la seva bellesa sinó també pels seus poders curatius. Son part de la nostra mare terra. Ens protegeixen, ens enforteixen, ens nodreixen i ens transmeten energia. 
XERRADA ASTROLOGIA

DIJOUS 19 MAIG Hora: 19 h.

LA CARTA ASTRAL: UNA EINA D'AUTOCONEIXEMENT” a càrrec de


Lloc: Biblioteca d'Altafulla
La carta astral es la instanània exacta de les posicions planetaries en el moment i lloc del naixement. Es el mapa del nostre territori interior.
L’Astrologia es remunta a milers d’anys enrera. Aquesta disciplina mil·lenària ens ajuda a comprendre d’una manera psicològica i espiritual com és una persona, tot a través dels moviments cíclics del Sol, la Lluna i els planetes del Sistema solar.
L’Astròleg, d’unes dates concretes de la persona construeix la Carta Astral és com una fotografia de la persona on depenent de la situació dels planetes respecte la terra i la influència d’aquests en la persona, marca els camins que ha de seguir amb les oportunitats i habilitats i també amb les dificultats i proves que ha d’assumir i aprendre a superar per avançar a la vida i poguer evolucionar.
A través de la Carta Astral es pot esbrinar la manera de ser d’una persona, com es mostra i com actua en determinades àrees de la seva vida com pot ser la feina (la vocació), l’amor, la família, l’ economia, l’amistat, els estudis, la salut, etc… i veure quines són aquelles habilitats que es tenen i no es saben aprofitar i quins són els punts febles i les trabes que tenim per saber enfrontar-nos-hi. I també es pot fer una predicció del que pot anar passant en la vida de la persona i així intentar millorar i superar-nos dia a dia.
PRESENTACIÓ OPUSCLE PEDAGOGIA LLIBERTARIA 
a càrrec del seu autor GIANNI SARNO

DIVENDRES 20 DE MAIG
19 hores
lloc: Biblioteca
 
La pedagogia llibertària és una manera diferent de la que estem acostumats a concebre sobre l’educació. Per educació entenem l’assimilació per part de les persones d’una societat, dels valors i comportaments que regeixen el seu funcionament. Per tant les societats i els seus models de funcionament depenen de l’educació per perpetuar-se en el temps.
L’anarquisme pretén crear una societat justa, solidària i participativa i és per això que les seves idees pedagògiques intenten ser coherents amb aquestes màximes. La pedagogia llibertària cal entendre-la unida a tot un moviment social. L’educació està per reproduir les relacions socials i culturals generades pel sistema capitalista. Basant-se en els principis de disciplina i autoritat, fent que les persones des de petites s’habituïn a pensar i actuar com li convé al sistema establert. Els principis, que en major o menor mesura, segueix l’educació llibertària són:

Llibertat de l’individu. Llibertat de l’individu però col·lectiva és a dir tenint en compte als altres i des de la responsabilitat de viure en grup.
  • En contra de l’autoritat. Ningú mana a ningú tot es fa per compromisos assumits i des de la decisió col·lectiva, oberta i sincera.
  • Autonomia de l’individu, en contra de les dependències jerarquitzades i assumides, cada individu té drets i obligacions assumides voluntàriament, responsabilitat col·lectiva i respecte. Les persones afronten els seus propis problemes, creen les seves pròpies conviccions i raonaments.
  • El joc com a accés en el saber. Des del joc és més fàcil desenvolupar la solidaritat i el treball col·lectiu, la socialització i l’ambient positiu, alegre i sincer.
  • Coeducació de sexes i social. L’educació és igual i conjunta, sense discriminació de cap tipus per raons de genero o econòmico socials. Però concretant encara més explicarem algunes de les formes de funcionament concret per aconseguir que aquestes idees es vagin desenvolupant dia a dia en una cosa estable i assumida per totes les persones.
Club Lectura adults
UN AMOR DE SWANN” MARCEL PROUST
dia 26 DE MAIG 19 hores
lloc: Biblioteca
Marcel Proust (París, 1871- 1922). Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial (només en aparença), estimat de l'alta societat, que freqüentà assíduament i que féu objecte del seu estudi. Fruit d'aquesta primera època són Les plaisirs et les jours (1896), recull d'articles i assaigs. Cap al 1895 començà una llarga novel·la autobiogràfica, Jean Santeuil, que no el satisféu i que abandonà anys després (fou publicada el 1952). Però el seu estil peculiar es revelaria, primer, a través de les seves lectures (Sainte-Beuve, Saint-Simon) i sobretot gràcies a les traduccions de Ruskin que publicà a començament de segle. Ruskin li ensenyà de circumscriure la realitat metafòricament i també d'abordar-la a través del filtre de la sensibilitat (la metàfora és fonamental en l'estil proustià, i es forneix tant d'imatges sensorials com de plantes o animals, o de política o ciències, o de les belles arts, com la pintura i sobretot la música). El 1905, morts ja els seus pares, s'aïllà completament de la societat i començà la composició d'À la recherche du temps perdu. Agreujada la seva malaltia. Proust es dedicà, en una desesperada cursa contra la mort, al treball de preparació i correcció de les últimes parts (l'obra era ja totalment acabada).
En busca del tiempo perdido pretende reproducir los recuerdos de un joven escritor francés de comienzos del siglo XX, y retrata la vida de la clase alta parisina, sus vivencias e inconsistencias. Posee un claro contenido autobiográfico, pues la gran mayoría de sus personajes son inspirados en la propia familia, amigos y conocidos de Proust.
En busca del tiempo perdido, una de las más grandes creaciones literarias de todas las épocas, en la que la trasposición en el relato de la vida de Marcel Proust (1871-1922), así como de personajes y ambientes sociales de su tiempo, dio forma a un nuevo camino en el campo de la novela.Por el camino de Swann es el primer volumen de la serie.
En busca del tiempo perdido no es una novela editada en un solo volumen, sino que se compone de siete partes, publicadas en forma sucesiva a lo largo de 14 años, tres de ellas luego de la muerte de su autor. Marcel Proust prácticamente se recluyó en su casa para escribirlas entre 1908 y 1922, el año de su fallecimiento. La primera parte, llamada Por el camino de Swann, tuvo que ser costeada por el propio Proust, ante el poco interés de las editoriales.
Sin embargo, su éxito fue inmediato, y la segunda parte ( A la sombra de las muchachas en flor) fué publicada por Galimard y ganó el prestigioso premio Goncourt en 1919.
Un amor de Swann, largo relato que forma parte de En busca del tiempo perdido (tomo I. Del lado de Swann, 1913), pero que puede leerse de forma independiente, narra la pasión turbadora del exquisito Charles Swann por una cocotte, Odette de Crécy, a la que había cortejado en un ambiente ajeno a él, el de los Verdurin, burgueses ricos y vanidosos.
Swann sufrirá por Odette el invasor tormento de los celos, y su posterior arrepentimiento: 'íPensar que he malgastado años de mi vida, que he querido morirme, que he tenido el amor más grande de mi existencia por una mujer que no me gustaba, que no era mi tipo!'. Breve tratado sobre la función del arte, la irrealidad del amor -nacimiento, desarrollo y muerte de la pasión- y la realidad de los celos, Un amor de Swann resulta la mejor introducción al deslumbrante universo proustiano.
Charles Swann, un home faldiller i ben relacionat amb l’alta societat parisenca, coneix un dia al teatre la bella Odette deCrecy, una demi-mondaine amb la qual coincideix despres regularment al salo de la senyora Verdurin. Al principi, enSwann no se sent particularment atret per ella; tanmateix, a casa dels Verdurin, el so de la sonata de Vinteuil li desvetllaun sentiment amoros que fins aquell moment no havia conegut mai. Despres duna nit en que ell la busca per tots els restaurants i bars de Paris, en Swann i lOdette esdevenen, finalment, amants. Tanmateix, a partir de llavors la gelosia es convertira en el motor de la seva relacio, especialment quan en Swann descobreix que lOdette duu una vida que ell ignora. …