Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 4 de febrer del 2017

Pilar Rahola ha guanyat el XXXVII Premi Ramon Llull, "No hi ha herois ni bons ni dolents. aquí guanya la literatura".

 "estigueu feliços del que esteu vivint"

L’escriptora Pilar Rahola ha guanyat avui el 37è premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la ‘Rosa de Cendra’, un llibre ambientat en la Barcelona de la Setmana Tràgica. ‘Rosa de Cendra’ reprèn la història de la família protagonista del seu darrer llibre, ‘Mariona’, a principis del segle XX.

“És un llibre ple d’il·lusions i esperances, de misèries i contradiccions profundes -promet-. Hi apareixen molts temes: Solidaritat Obrera, els fets del Cu-Cut!, el naixement del catalanisme polític, el lerrouxisme, la deriva anarquista... El passeig de Gràcia canvia de manera esplendorosa, s’obre la Via Laietana i la ciutat es converteix en un lloc esplendorós al mateix temps que es cremen convents i hi ha violència. Jo volia que el llibre es digués Rosa de foc en homenatge al nom que posaven els intel·lectuals anarquistes a la ciutat. Vaig imaginar que després que la rosa cremés hi hauria la cendra: la cendra té un punt d’esperança, per això em vaig quedar amb aquest títol”. L’autora assegura que no ha pres partit per cap personatge: “No hi ha herois ni bons ni dolents. A diferència de quan faig articles d’opinió, aquí guanya la literatura. Escrivint Rosa de cendra he pogut entendre posicions polítiques que no comparteixo”. 


Pilar Rahola va néixer a Barcelona el 1958 i és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica per la Universitat de Barcelona. En la seva trajectòria professional, s’ha dedicat a diversos camps del coneixement.
Va començar la seva carrera essent directora de l’Editorial Pòrtic (1987-1990), per després passar a la política, sempre de la mà de partits amb fortes tendències independentistes(. En l’àmbit del periodisme, ha cobert diversos conflictes bèl·lics –com són la guerra dels Balcans, la caiguda del mur de Berlín, entre d’altres–, a més de ser col·laboradora en diversos programes de TV3, 8TV i Telecinco. També té presència en alguns programes radiofònics i ha escrit diversos llibres, entre ells la biografia d’Artur Mas. Ha impartit també seminaris i conferències a una sèrie d’universitats de llatinoamèrica i dels Estats Units.
És una ferma defensora dels drets de la dona i del nacionalisme català i té també una opinió ferma en el conflicte arabo-israelí, pel qual ha estat reconeguda amb diversos premis.

EL LLIBRE

Rosa de cendra arrenca el 1901, el mateix any que la Lliga Regionalista va guanyar les eleccions sota el lideratge de Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba. “El personatge principal és Albert Corner Espiga, net de la Mariona de la meva novel·la anterior -avança l’autora-. Aquell llibre acabava amb el comiat entre l’àvia i el jove Albert, que se n’anava a la guerra de Cuba. Ell aconsegueix tornar-ne viu convertit en un antiheroi, perquè les guerres t’envileixen i et destrueixen emocionalment”. Amb l’instint de la supervivència altament desenvolupat, Corner ha aconseguit acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família benestant. “Un dels seus fills és anarquista i treballa amb Francesc Ferrer i Guàrdia -continua-. Aquest noi, tot i formar part dels revolucionaris, trobarà que és qüestionat pels seus companys a causa de la seva homosexualitat. Un altre dels quatre fills té un perfil molt diferent, és de Solidaritat Catalana”. A través de la Merceneta, que també forma part de la descendència de Corner, “els lectors trobaran una generació de dones que es comença a qüestionar la vida que els ha tocat viure: Rosa de cendra també em permet explicar l’inici d’una mirada que canviaria el segle XX, i que és la mirada de les dones”.

ELS LLIBRES 


Carta al meu fill adoptat

Va debutar amb una novel·la el 1983, Aquell estiu color de vent, però el primer llibre amb què va fer forat va ser una defensa de l’adopció en primera persona el 2000, actualitzada el 2012.

La màscara del rei Artur

Seguint l’estela del retrat que Yasmina Reza va fer de Sarkozy, la periodista va escriure sobre la seva convivència amb Artur Mas durant la campanya per les eleccions del 2010, que Mas va acabar guanyant.

                        La República Islàmica d’Espanya

Esperonada per la bona acollida del llibre sobre Artur Mas, Rahola es va atrevir a publicar un llibre molt polèmic que explorava el xoc “entre la civilització i la barbàrie”.

El carrer de l’Embut

Situada entre l’inici de la dictadura de Primo de Rivera i els Fets de Maig del 1937, El carrer de l’Embut va voler homenatjar els “grans mestres republicans”. Va ser una de les novel·les més venudes per Sant Jordi el 2013.

Prou!

La tolerància d'Occident amb les dictadures i l'opressió de la dona, la connivència amb Qatar i el diner del petroli, la incapacitat de denunciar l'islamofeixisme... Aquest és un llibre per assenyalar els errors, per fer-nos enrojolar i ajudar a posar fi, de manera definitiva, a tanta estupidesa, tanta ximpleria, tanta inoperància, tanta incapacitat.

Mariona

A Mariona, Rahola es va voler endinsar en uns anys de revolta col·lectiva -la novel·la arrenca el 1824 i acaba el 1870- explicats a partir d’una dona de la menestralia de la vila de Gràcia. Avalots, bullangues i lluita per la llibertat.
 

Rahola: "El XIX és un segle de Mariones"